La presència a l’ozó a les capes baixes de l’atmosfera podria estar reduint un dels mecanismes de refredament més importants que té la Terra, fent que tingui més part de responsabilitat com a gas d’efecte hivernacle del que es pensava fins ara. Segons un nou estudi, publicat a ‘Nature Climate Change’, l’ozó troposfèric podria haver causat gairebé un terç de l’escalfament de les aigües de l’Antàrtida durant la segona meitat del segle XX.
L’escalfament del mar al voltant del Pol Sud és una preocupació important, no només pel seu paper en la fusió del glaç sinó perquè també juga un paper important en absorbir la calor sobrant de la Terra, frenant l’augment de les temperatures. Segons sembla, aquest escalfament ha estat a causa de la pujada de les concentracions d’ozó a les capes baixes de l’atmosfera.
Efectes diferents segons l’alçada
A més d’un contaminant important i que té efectes nocius en la salut humana, aquest gas també impacta en la capacitat dels oceans d’absorbir calor de l’atmosfera. Així doncs, aquest descobriment és una raó més per regular, el més aviat possible, les emissions de gasos, per impedir que la Terra s’escalfi encara més.
Els investigadors responsables de l’estudi van fer servir models informàtics per simular canvis en els nivells d’ozó a les capes altes i baixes de l’atmosfera entre els anys 1955 i 2000, aïllant-los d’altres influències. Els resultats indiquen clarament que, si bé la disminució de l’ozó a les parts més altes contribueix a l’escalfament global, com ja se sabia, l’increment en capes baixes també fa que els 2km superiors de les aigües polars també s’escalfin.
Accions ràpides
De fet, l’ozó troposfèric podria ser responsable de fins el 60% de l’escalfament causat per les variacions d’ozó a l’Antàrtida durant el període estudiat, fent que tingui una influència molt més gran que famós forat de la capa d’ozó, que es va produir a les capes altes. L’èxit que va tenir el Protocol de Montreal a l’hora de prohibir els CFCs i “tancar” el forat, però, pot ser un bri d’esperança de la capacitat dels governs del món que, si arriben a un acord, poden posar solució a aquest problema de manera relativament ràpida.
