El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va declarar, aquest divendres passat, que tenir accés a un entorn “segur, net, saludable i sostenible” és un dret humà bàsic. Tot i que alguns països s’hi van oposar, entre els quals els Estats Units i el Regne Unit, aquesta nova resolució, a proposta de Suïssa, Eslovènia, Costa Rica, les Maldives i el Marroc, va aconseguir el suport de 43 membres del Consell, segons va informar la mateixa institució a través d’un comunicat.
La mateixa resolució també va aprovar la creació d’un Relator Especial sobre els impactes del canvi climàtic en els drets humans. Rússia, la Xina, l’Índia i el Japó es van abstenir en la votació. L’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta xilena Michele Bachelet, va afirmar que reconèixer aquest dret humà és “protegir les persones i el planeta, l’aire que respirem, l’aigua que bevem, el menjar que mengem”. Així, es va mostrar molt satisfeta del que s’ha aconseguit, però també va reconèixer que ara calen “accions valente sper assegurar que aquesta resolució serveix de molla per impulsar polítiques econòmiques, socials i mediambientals transformadores”.
Després d’aquesta declaració, algunes grans institucions internacionals van voler celebrar-la. És el cas de Save the Children, que va donar l’enhorabona per una resolució “històrica” i que podria tenir “implicacions enormes per al dret dels infants a un futur segur i sostenible”. Tot i això, és clar, també cal tenir en compte l’historial llarguíssim de resolucions de diverses institucions membres de l’Organització de les Nacions Unides que, carregades de les millors intencions, han estat ignorades sistemàticament i han quedat en poca cosa més que una declaració de bones intencions que han donat esperança a milions de persones però que, al final, han quedat en no-res. Per l’impacte que pot tenir a tot el món, esperem que no sigui el cas d’aquesta.
