La mineria de Bitcoins, és a dir, aconseguir unitats d’aquesta divisa electrònica mitjançant ordinadors que resolen problemes computacionals molt complexos durant les transaccions, és un sector econòmic molt profitós però que fa temps que es troba a l’ull de l’huracà pel cost que té pel planeta. El darrer problema que se li ha assenyalat és el volum de deixalles electròniques que genera i que, segons afirma un estudi, supera el dels Països Baixos.
Els reponsables del càlcul, Alex de Vries i Christian Stoll, afirmen que la mineria de Bitcoins és responsable de 30.700 tones de deixalles electròniques cada any, una xifra enorme i que se suma als altres inconvenients que té per a la sostenibilitat l’aparició d’aquest “sector econòmic”, que audita les transaccions amb Bitcoins a canvi de la possibilitat d’aconseguir-ne. El més gran, és clar, és l’electricitat que consumeix, superior al d’un país com les Filipines i que no sempre ha estat generada amb renovables, convertint-se en un contribuent a l’escalfament global.
Ara, a més, s’han calculat les deixalles electròniques. Segons els investigadors, una ordinador dedicat a la mineria de Bitcoins té una vida mitjana de només 1,29 anys i, per tant, es llença al cap de molt poc temps. Així, al cap de l’any, s’han llençat tants ordinadors que es dedicaven a això com per igualar la massa de mòbils, ordinadors, impressores i telèfons que es llencen cada any als Països Baixos.
Una part del problema de generació de deixalles és, justament, el de l’electricitat. En la seva cursa per reduir el cost de producció dels Bitcoins, els miners han anat buscant processadors cada cop més eficients, arribant a fer servir un tipus de xips molt especialitzat que, quan queda obsolet, no serveix per a res més i s’ha de llençar. Tot i això, la resta de parts de l’equip podria reciclar-se, però per això caldria una legislació més estricta i, als països on hi ha la majoria de mines de Bitcoins, aquestes lleis no existeixen.
