Un nou model, amb una escala que va de les estructures individuals fins als barris i d’allà a una ciutat sencera, ha demostrat, agafant la ciutat de Melbourne (Austràlia) com a exemple, que la majoria d’edificis podrien obtenir un 74% de la seva electricitat a través de l’autogeneració i l’energia solar s’integrés totalment a sostres, façanes i finestres. L’estudi, dut a terme per científics de la Universitat Monash, a Melbourne mateix; i de la Universitat de Lisboa (Portugal), és el primer del món que estudia la viabilitat i l’impacte de la fotovoltaica integrada a les finestres, juntament amb altres tecnologies solars, a una escala tan gran.

Els resultats, publicats a la revista ‘Solar Energy’, indiquen que només que es posessin plaques solars de manera general a les cobertes la petjada de carboni de la ciutat canviaria enormement, com ho faria la seva dependència de la xarxa elèctrica. A més, però, l’estudi també contempla el desplegament de noves tecnologies, com ara la integració de les plaques solars a façanes i finestres. Així, fent que el model optimitzés les estructures de captació d’energia solar disponible, és com han conclòs que el 74% de l’energia podria arribar a ser autogenerada, amb les cobertes aportant-ne un 88%, les façandes un 8% i les finestres el 4% restant. Tot i la diferència entre les cobertes i la resta, s’ha demostrat que les façanes i les finestres pateixen menys la reducció d’eficiència que s’associa als mesos d’hivern, sent més estables durant tot l’any. En ciutats amb edificis alts i amb moltes finestres, a més, la proporció podria ser més important.

Plaques solars  | Diputació de Girona
Plaques solars | Diputació de Girona

Els investigadors van calcular l’irradiació solar anual de les superfícies dels edificis de Melbourne i van identificar les àrees idònies per a la instal·lació de fotovoltaiques tenint en compte les limitacions tècniques i el cost. Així, es va incloure l’ombra que reben aquestes superfícies i també el rendiment de les diverses tecnologies solars, en un estudi fet sobre els 37,4km2 del centre de Melbourne, dels quals 35,1km2 estan coberts per edificis. En aquesta zona, va resultar clar que l’impuls més important a l’energia solar seria continuar omplint les cobertes de plaques, tot i que a la zona més cèntrica, amb grans edificis d’oficines, les façanes i finestres prenien una importància molt més gran.

Tot plegat, és clar, ha tingut en compte no només tecnologies existents sinó també les que estan a les darreres fases de desenvolupament i que arribaran al mercat durant els propers deu anys, arribant a la conclusió que arribar a ser autosuficients és, a mitjà termini, una idea menys forassenyada del que podria semblar. En qualsevol cas, aquest model serveix d’exemple per a polítics no només a Austràlia sinó a tot el món sobre com implementar la fotovoltaica de manera que es redueixi la dependència energètica i reduir la petjada de carboni. En un món cada cop més urbà, podria ser una passa molt important.

Nou comentari