L’artesania amb fibra vegetal es reivindica com una activitat de futur sostenible i de respecte a l’entorn davant del canvi a un model de consum responsable que s’està implementant lentament. Al Museu de la Pauma del Mas de Barberans, al Montsià, s’ha obert l’exposició ‘Elogi a la Cistelleria’, on divuit d’artesans reinventen l’ús d’aquestes tècniques amb el disseny i l’art contemporanis per demostrar la seva contemporaneïtat. Tots els creadors han guanyat algun premi o menció especial en el Certamen Internacional de Fibres Vegetals del Museu o en el que es fa a Salt. Com en l’anterior exposició ‘Lookout’, que commemorava els deu anys del centre, les peces es poden comprar.

A ‘Elogi a la Cistelleria s’hi poden veure 52 peces de 18 artesans: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Murcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).

Algunes peces de l'exposició 'Elogi a la cistelleria', al Museu de la Pauma del Mas de Barberans | ACN
Algunes peces de l’exposició ‘Elogi a la cistelleria’, al Museu de la Pauma del Mas de Barberans | ACN

L’escenografia recrea un viver on creixen les peces. La responsable del Museu de la Pauma, Pepa Subirats, explica com s’han transformat suports d’altres exposicions en recipients plens de pinyol d’oliva triturat que representen la terra i que lliguen amb el patrimoni oleícola de la zona. “Està molt lligat al territori, fa que de la mateixa terra surtin les peces de cistelleria i és una qüestió estètica que té un rerefons de concepte”, ha remarcat.

El Museu de la Pauma treballa des de fa més d’una dècada per fer valer les tècniques artesanals per treballar les fibres vegetals. Omplen tots els tallers que organitzen i la demanda per aprendre l’ofici creix, buscant fer-se un lloc en un model de producció i consum exagerat les últimes dècades. Com remarca Subirats, des de l’anterior crisi econòmica, hi ha un canvi “potser perquè no tenim més remei”. “L’aparició del plàstic es va carregar l’artesania de fibres vegetals per contenir perquè és extremadament barat, però es converteix en car quan no torna a l’ecosistema”, ha recordat. Les fibres vegetals són biodegradables. “No hi ha abocadors de cistells, perquè torna a l’ecosistema. Des d’un bon començament treballem amb la sostenibilitat perquè les fibres vegetals són sostenibles”, ha reivindicat.

La mostra es pot veure durant un any aproximadament, una aposta habitual al museu del Mas de Barberans per atreure visitants i fer retornar els habituals. “Fer una exposició pròpia que només es pugui veure aquí, amb el pressupost i personal que tenim, és un esforç, però estem contentíssims perquè fa que la gent torni al museu”, ha explicat la seva responsable. La mostra és comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons. S’hi poden veure de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.

Nou comentari