El Laboratori Nacional Lawrence Livermore, una institució pública de recerca dels Estats Units, va anunciar aquest dimarts que havia fet una passa clau en el desenvolupament de la fusió nuclear. El passat 8 d’agost, durant un període de temps molt curt, la Instal·lació Nacional d’Ignició del laboratori va aconseguir produir 1,3 megajoules d’energia amb uns làsers de gran potència que imiten la temperatura i la pressió dels nuclis de les estrelles per aconseguir que dos àtoms s’uneixin per formar-ne un de sol i alliberin energia, que és en què consisteix la fusió nuclear.
Tot i que això no vol dir que s’hagi “assolit” la fusió ni que aquest avenç pugui tenir cap aplicació pràctica a curt termini, és un pas molt important: concentrant el làser en un espai molt petit, es va crear “un punt calent del diàmetre d’un cabell on es van generar 10 petawatts d’energia de fusió durant 100 bilionèsimes de segon”, segons afirma el mateix laboratori a través d’un comunicat, que explica que aquesta fita suposa “un pas significatiu cap a la ignició”, és a dir, cap al punt d’inflexió del procés de fusió en què aquesta comença a ser capaç d’escalfar-se a ella mateixa, fent-se autosuficient i iniciant una cadena on la calor crea la fusió, la fusió crea més calor i així successivament.
Arribar a aquest punt, precisament, és clau per a convertir la fusió nuclear en una font d’energia neta i virtualment il·limitada. De moment, però, això encara queda lluny: l’energia generada en aquest experiment va suposar un 70% de la que s’havia fet servir per carregar el làser, per bé que va multiplicar per cinc l’energia absorbida per la càpsula on es va dirigir el raig. L’energia produïda, per bé que durant un període de temps molt curt, no és menyspreable, i de fet marca el camí a seguir, més energia durant més temps, amb l’objectiu d’arribar al punt on sigui una opció viable comercialment. Això, però, malgrat aquesta passa tan important, encara queda lluny.
