És l’hora de l’agricultura ecològica

Aquest concepte neix sobre la base del respecte cap a les dinàmiques naturals dels ecosistemes i de la preservació de l'equilibri biològic

Durant les darreres setmanes, diversos mitjans s’han fet ressò del desastre que s’ha viscut al Mar Menor, apareixien milers de peixos i crustacis morts. Segons la comunitat científica i els col·lectius ecologistes, la causa és l’anòxia, la falta d’oxigen a l’aigua del mar, i diversos experts assenyalen l’acció humana com a principal causant. A la pàgina web de l’UPF – Barcelona School of Management, Fàtima Vidal, professora de l’Àrea d’Estratègia i emprenedoria, ens n’explica els motius i proposa una solució.

La falta d’oxigen a l’hàbitat dels peixos i crustacis es deu, en gran part, a l’abocament de nitrats i fosfats. Generen un sobrecreixement de les algues del mar, es tapa la llum a les plantes del fons marí i causa una gran mortandat per la reducció d’oxigen a l’aigua. Però d’on vénen aquests materials? D’una banda, els sabons, detergents i altres elements de neteja que usen les persones que viuen en aquesta zona; de l’altra, els fertilitzants que s’aboquen als camps de cultiu intensius.

Aplicació de fertilitzants en un camp de conreu | Piqsels
Aplicació de fertilitzants en un camp de conreu | Piqsels

L’agricultura és un element clau per al desenvolupament econòmic però el seu impacte no està lliure de costos. Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació, la pràctica agrícola i l’ús de terres de conreu ocasiona el 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i exigeix el consum del 70% de l’aigua a escala mundial. I en el cas de l’agroramaderia industrial, com s’ha evidenciat al Mar Menor, és una font de contaminació dels recursos hídrics per l’ús massiu de fertilitzants insecticides i purins.

En aquest context, son molts els col·lectius que exigeixen virar a models menys dependents de l’aigua i que s’aposti per sistemes més eficients. Una d’aquestes sortides és l’anomenada agricultura ecològica. Aquest concepte neix sobre la base del respecte cap a les dinàmiques naturals dels ecosistemes i de la preservació de l’equilibri biològic, ja que garanteix una agricultura sana i aliments saludables a partir de la protecció del sol, l’aigua i el clima, així com la promoció de la biodiversitat.

Imatge aèria dels camps experimentals del Delta Organic Rice al delta de l'Ebre on es testeja el cultiu d'arròs ecològic  | ACN
Imatge aèria dels camps experimentals del Delta Organic Rice al delta de l’Ebre, on es testeja el cultiu d’arròs ecològic | ACN

Els principals avantatges d’aquest tipus d’agricultura son:

  • Ús responsable de l’energia i dels recursos naturals.
  • Manteniment de la biodiversitat.
  • Millora de la fertilitat del sòl.
  • Afavoreix la conservació de l’aigua i la seva qualitat.
  • .Contribueix a la salut i el benestar.

L’agricultura ecològica està guanyant pes a causa de la qualitat dels seus productes i al positiu impacte mediambiental que genera. De fet, l’estat espanyol ocupa el primer lloc en superfície amb aquest format agrícola de la Unió Europea i se situa entre els tres primers del món. En el cas de Catalunya, és la quarta comunitat autònoma de l’Estat en nombre de productors agraris ecològics i la sisena en superfície.

Tanmateix, el nostre país no és dels més pioners, ja que ocupa la 10a posició d’entre els països de la UE. No obstant això, l’any 2019 el consum d’aliments ecològics va augmentar un 7,7% respecte al 2018, que suposa una despesa total d’aproximadament 2.300 milions d’euros. Els productes vegetals que han registrat un consum més elevat han estat les fruites fresques, seguit de les hortalisses, que suposen un 15,5% i un 13,9% del cistell de la compra ecològica, respectivament, tal com mostra l’informe publicat recentment sobre producció ecològica a Espanya.

Camps de conreu de cereals a Caldes de Montbui
Camps de conreu de cereals a Caldes de Montbui

Encara que s’espera que aquestes dades millorin, la conscienciació de la ciutadania sobre l’existència d’aquests productes és un repte. És evident que en termes d’impacte ecològic no és el mateix consumir un producte ecològic no processat que un de processat, com tampoc no és el mateix consumir un producte km 0 que un “petroaliment”, aquells productes fora de temporada i que suposen llargs transports i, per tant, grans quantitats de combustible. Cal, per tant, ser conscients del que es pretén amb la producció ecològica, que va més enllà de l’alimentació i se centra, també, en la cura del medi ambient.

Nou comentari