El gel que cobreix l’oceà Àrtic durant diversos anys seguits ha perdut un 16% del seu volum en només tres anys. A aquest aprimament, que es correspon a aproximadament 50 centímetres, s’hi suma que el gel més antic està sent substituït pel gel estacional, que es fon completament cada estiu i que canvia les dinàmiques de les masses de gel de l’Àrtic.
Aquesta dada s’emmarca en un estudi més complet, publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’, que posa de manifest que el casquet polar del nord del nostre planeta ha perdut un terç del volum de gel hivernal durant les darreres dues dècades i que el gel marí és més prim del que s’havia calculat fins ara.
La profunditat de la neu i el gel de l’Àrtic s’han calculat, per primera vegada, fent servir una combinació de la tecnologia radar i lidar, amb dos satèl·lits diferents. Els investigadors responsables de l’estudi estan molt sorpresos de com de ràpid s’ha aprimat aquesta capa de gel marí en només tres anys.
L’estimació del gruix del gel marí es fa servir gràcies a les dades per satèl·lit de la profunditat de la neu i de l’alçada del gel que sura damunt del mar. El pes de la neu pot enfonsar el gel, i és per això que aquest estudi ha comparat els seus resultats, obtinguts amb el radar i el lidar, amb els càlculs fets a partir de la climatologia. Segons sembla, aquests darrers podrien haver sobreestimat el gruix del gel en fins a un 20%, uns 20 centímetres.
Un futur on el gel desapareixerà del tot
En qualsevol cas, les dues constatacions més importants de l’estudi, i les més preocupants, són la pèrdua d’un terç del volum de gel hivernal en només vint anys i, a més, que s’hagi perdut el gel més antic i gruixut, que ha marcat la tendència a la reducció de la superfície glaçada a finals de l’estiu. Gràcies als satèl·lits, s’ha pogut seguir el canvis de gruix i volum del gel marí mes a mes, mostrant com, en 18 anys, s’han perdut uns 6.000 quilòmetres cúbics a l’hivern
Això ha estat, especialment, pel canvi del gel antic a l’estacional. Si el primer és més gruixut i resistent a la fusió, la seva desaparició farà que el gruix i el volum del gel de l’oceà Àrtic sigui cada vegada més petit. Així, podria ser que a mitjans d’aquest mateix segle, als estius, no hi hagi gel perquè no n’hi haurà de prou antic i gruixut com per sobreviure fins la tardor següent.
