Segons la majoria de projeccions, els efectes del canvi climàtic començaran a ser realment greus en tots els aspectes –meteorològic, ecosistèmic, econòmic…– un cop la Terra s’hagi escalfat més d’1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials. Aquest límit, que sembla que som a punt de superar, era el proposat als Acords de París, però què caldria per a no arribar-hi? Segons un article publicat a la revista ‘Nature’, aturar dràsticament l’extracció i consum de la immensa majoria de les reserves de combustibles fòssils del món.
Complir amb aquest límit dels Acords de París continua sent, malgrat les dificultats per aconseguir-ho, un objectiu prioritari per a molts. D’una banda, els països menys desenvolupats continuen fent pressió perquè es faci perquè, si no, seran qui en pagarà un preu més alt. De l’altra, els metges d’arreu del món ja alerten dels efectes devastadors que pot tenir la superació d’aquest llindar en la salut de les persones. Per no arribar-hi, però, caldria canvis enormes: el 60% del petroli i el gas i el 90% del carbó que hi ha sota terra a dia d’avui haurien de continuar-hi l’any 2050. Això voldria dir tancar gairebé totes les mines de carbó de manera immediata i, pel que fa al petroli, arribar al màxim d’extracció –el famós ‘peak oil’– durant els propers anys abans de reduir-la ràpidament.
Segons l’estudi, tenint en compte les tendències actuals, només tenim un 50% de probabilitats de mantenir les temperatures per sota d’1,5ºC, i deixar tot aquest combustible allà on és podria ser la nostra darrera oportunitat, i caldria combinar-la amb grans programes de captura de carboni. Els combustibles fòssils continuen sent, a dia d’avui, la font del 80% de l’energia que es consumeix al món, i per tant els canvis necessaris per aturar-ne l’extracció haurien de ser enormes. Així, per complir l’objectiu d’augment de temperatura caldria que l’extracció de carbó caigués dràsticament, i ja es va arribar al màxim l’any 2013 i des d’aleshores va baixant. La de petroli i gas, però, s’hauria de reduir a un ritme del 3% anual fins el 2050 i això sembla molt difícil de complir si els actors econòmics no veuen què hi ha en joc i no comencen a desinvertir ràpidament en aquesta indústria alhora que redistribueixen els seus actius al mercat emergent de les energies netes.
En això, darrer, però, hi pot ajudar un dels càlculs d’aquest nou estudi: el 2100, si la temperatura puja més d’1,5ºC, el 58% de les reserves de petroli, el 59% en el cas del gas natural i el 89% del carbó no es podran extreure de manera rendible, de manera que el benefici econòmic dels combustibles fòssils sembla estroncat a llarg termini passi el que passi. Potser aquesta amenaça, que plana sobre la butxaca dels inversors, acaba sent la que els empeny a fer allò que és millor per a tots.
