L’acció de la fotosíntesi de les plantes pot frenar l’escalfament global gràcies a l’acció fertilitzadora del carboni, cada cop més present a l’atmosfera. Aquest fet ja ha tingut lloc en el passat, augmentant la producció biològica i retirant cada cop més d’aquest gas d’efecte hivernacle. Tot i que en la situació actual no serà suficient per aturar l’augment de les temperatures, un equip internacional d’investigadors creu que el podria alentir una mica.
En un article publicat a ‘Science’, els responsables de l’estudi han analitzat mostres de gel de fins a 800.000 anys d’antiguitat per veure com han evolucionat aquests processos. Fins i tot en condicions molt fredes, les plantes, el plàncton i altres formes de vida poden proliferar si augmenta la concentració de carboni a l’atmosfera.
La fotosíntesi, no ho oblidem, és el mecanisme més gran d’absorció de CO2 atmosfèric del món, un actor clau en el cicle del carboni. Aquest mecanisme és ben conegut, però en les condicions actuals i no en el passat, on hi havia molt menys carboni a l’atmosfera i el clima era molt diferent. És per això que és tan important aquest estudi, que ha demostrat que aquesta correlació ja existia en el passat, donant dades per millorar els models.
La història de la flora terrestre a través de les glaciacions
L’anàlisi de l’aire atrapat al gel permet observar diversos tipus d’àtoms d’oxigen, amb composicions diferents que indiquen la productivitat de la biosfera a nivell global. Combinant això i models del comportament d’aquest gas, els investigadors van poder establir com va evolucionar la flora mundial tant en períodes glacials com interglacials, en fins a vuit cicles diferents.
Els resultats indiquen molt clarament que la productivitat cau en picat durant les glaciacions i que augmenta durant els períodes interglacials però, a més, apunta a una correlació molt forta amb la concentració de CO2 a l’atmosfera. Al final dels períodes glacials, l’augment del diòxid de carboni fa créixer la productivitat de les plantes milers d’anys abans que el gel es comenci a fondre, gràcies a l’acció fertilitzadora del gas. Això, tot i que no ha aturat l’arribada de períodes interglacials, sí que l’ha alentida una mica, una dada molt útil en la situació actual.
