La noció que estem destruint la Terra és, de totes totes, un concepte plenament antropocèntric. El nostre planeta és un sistema enorme on l’aigua, l’oxigen, el carboni i tot tipus de nutrients ha anat fluctuant al llarg d’uns 4.500 milions d’anys. En tot aquest temps, els canvis han estat enormes, i la Terra no ha estat sempre un lloc idoni per a la vida humana. Des del nostre punt de vista, però, podríem tornar a fer-la perfecta per a nosaltres?

Un planeta idoni per a la vida però potser no per a nosaltres

Això és el que intenta respondre el Scott Denning, professor de Ciència Atmosfèrica a la Universitat Estatal de Colorado, als Estats Units, en un article que ha estat publicat a ‘The Conversation’. Al llarg de la història de la Terra, el nostre planeta ha passat per tot tipus de circumstàncies, d’incendis massius a glaciacions planetàries i a altres moments que, per una raó o una altra, han provocat diverses extincions massives que l’han deixat gairebé erma.

Així doncs, tenint en compte que al món tant ha tingut etapes on no tenia casquets polars com altres on ocupava mig món, ha demostrat que la capacitat de resiliència i de recuperació de la vida és increïble. Aquests processos, però, duen molt de temps, i la capacitat de resistir de l’espècie humana és clarament inferior a la de moltíssims altres organismes vius.

El fet és que els sistemes naturals de la Terra han estat enormement danyats per l’activitat humana, que no només ha contaminat l’aire i l’aigua, ha escampat deixalles per tot arreu i ha destruït hàbitats sencers sinó que, a més, ha omplert l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle, trencant uns cicles naturals que s’havien mantingut durant molt de temps.

Comparativa entre l'Antàrtida de fa 15 milions d'anys i l'actual.  | Richard Levy
Comparativa entre l’Antàrtida de fa 15 milions d’anys i l’actual. | Richard Levy

Un llarg camí per entendre què passa

Des dels inicis de la Revolució Industrial hem progressat molt en la nostra comprensió d’aquests problemes i hem descobert maneres de mitigar el nostre impacte però, tot i que deixessim de fer mal a la Terra de manera immediata, hi continuaria havient alguns dels nostres efectes que es mantindrien durant molt de temps. Els plàstics, sense anar més lluny, es mantindran per tot el món durant milers d’anys.

El principal problema, però, destaca l’article, és la crema de combustibles fòssils, que ha canviat “la física i la química fonamentals de l’aire i dels oceans”. La Terra s’està escalfant i això està tenint efectes claríssims tant en el clima, amb la desestabilització del temps, com en la creixent facilitat de l’inici d’incendis forestals devastadors. Més enllà d’això, però, el CO2 també va parar als oceans, on fa l’aigua més àcida i trenca les cadenes que mantenen productius i sans els ecosistemes marins.

Els cianobacteris, o algues blaves, van ser responsables de la Catàstrofe de l'Oxigen
Els cianobacteris, o algues blaves, van ser responsables de la Catàstrofe de l’Oxigen, que va extingir gairebé tots els éssers vius de la Terra però va permetre la proliferació del nosatres primers avantpassats

El canvi necessari per a la humanitat

En el cas del canvi climàtic, remarca Denning, continuarà “sent pitjor fins que els humans deixin de fer-lo pitjor”. A més, des d’aleshores, caldran segles perquè es torni a estabilitzar als nivells anteriors a la Revolució Industrial. Això, és clar, passa per deixar de cremar carboni, treballant dur per crear un sistema d’energia que permeti a tothom viure còmodament sense emetre més gasos d’efecte hivernacle.

Per sort, sabem com fer-ho, tenim la tecnologia necessària, i cada cop es desenvolupa més, per obtenir energia del sol, el vent, el centre de la Terra i fins i tot les marees, energia que no és gratuïta pel que fa a la infraestructura però que és, igualment, “l’energia més barata de la història”. Així doncs, fer sostenible el subministrament mundial i fer que tot funcioni amb electricitat semba una solució evident, encara que calgui electrificar tots els mitjans de transport, els electrodomèstics i les indústries i canviar tant la xarxa de subministrament com d’emmagatzematge d’energia.

Islàndia, actualment, té el projecte de captura de carboni de l'aire més gran del món | Orca
Islàndia, actualment, té el projecte de captura de carboni de l’aire més gran del món | Orca

A partir d’aquí, caldria començar a retirar carboni, ja sigui gestionant millor l’agricultura i els boscos perquè el tornin a captar i l’emmagatzemin sota terra o, fins i tot, construint fàbriques que el capturin directament de l’aire i, fins i tot, el puguin convertir en compostos químics útils per a la nostra vida. El procés és llarg, conclou el professor, però cal començar com més aviat millor perquè la majoria de mal que fem ara serà molt difícil, si no impossible. de compensar.

Nou comentari

Comparteix