La generació d’energia solar a l’espai amb l’ús de plaques solars lleugeres i de baix cost és una idea que, tot i que sembli de ciència-ficció, és viable. Si més no, això és el que afirma el darrer estudi d’un equip d’investigadors de les universitats de Surrey i Swansea, a Anglaterra, que durant sis anys ha observat un satèl·lit per veure com generaven electricitat els seus panells solars i com resistien els efectes de la radiació del sol. Unes dades imprescindibles per posar els fonaments per a una futura indústria de granges solars a l’espai.
Sis anys i 30.000 òrbites
Després d’un estudi de 30.000 òrbites al voltant de la Terra, els autors d’aquest estudi estan molt satisfets que, per bé que la missió havia esta dissenyada per a durar un any, el satèl·lit continuï funcionant al cap de sis. Les dades, de fet, mostren que les plaques solars que duu han resistit la radiació i que la seva estructura, molt prima, no s’ha deteriorat en les condicions extremes de l’espai. Per bé que la seva eficiència ha anat baixant amb el temps, els resultats apunten que la idea funciona i podria ser comercialment viable.
La primera prova de l’eficàcia i la fiabilitat de la tecnologia
Els resultats apunten que la tecnologia de plaques solars de massa ultrabaixa podria dur al desplegament de grans parcs solars de baix cost a l’espai que durien la seva energia a la Terra. Aquest experiment, de fet, suposa un gran avenç en aquest sentit perquè aporta la primera prova que la tecnologia funciona i és fiable en òrbita, una passa importantíssima per continuar desenvolupant-la i desplegant-la.
Els investigadors del Centre per a la Recerca de l’Energia Solar de la Universitat de Swansea van crear plaques solars fetes de tel·lurur de cadmi, un material que permet fer plaques que cobreixin una superfície més gran, són més lleugeres i generen molta més energia que les alternatives actuals, a més de ser relativament barates de fabricar en comparació amb les d’altres materials. Per la seva banda, els membres de l’equip de la Universitat de Surrey van dissenyar instruments per mesurar-ne el rendiment en òrbita.
