La Xina està estudiant seriosament la possibilitat d’instal·lar una planta de generació d’electricitat que capti energia solar a l’espai, en un projecte que el diari xinès ‘China Daily’ qualifica de “futurista” i que té com a objectiu reduir la pol·lució al nostre planeta i posar remei als problemes de subministrament elèctric que pateixen algunes zones del país.
El rotatiu cita Xie Gengxin, vicecap de l’Institut de Recerca i Innovació Col·laborativa de Chongqing per a la Integració Civil-Militar, una institució situada al sud-oest del país, que afirma que ja hi ha científics de diverses universitats i centres d’investigació treballant en el disseny d’una instal·lació de proves al districte de Bishan, que servirà per comprovar la viabilitat teòrica d’una central d’aquest tipus.
Aquesta instal·lació, que ocuparà més de 13 hectàrees, tindrà com a objectiu la demostració de l’efectivitat de les tecnologies de transmissió d’energia a la Terra. A més, com que el sistema es basa en l’enviament de microones de l’espai al nostre planeta, també s’estudiarà els possibles efectes que aquestes poden tenir en els organismes vius.
La inversió inicial en aquesta primera part del projecte serà de 100 milions de yuans, aproximadament 13,25 milions d’euros. Xie va explicar al rotatiu xinès que la construcció durarà un o dos anys. Un cop enllestida, volen “llençar de quatre a sis globus lligats des de la base de proves i connectar-los entre ells per formar una xarxa a una altitud de mil metres. Aquests globus captaran la llum del Sol i la convertiran en microones abans de dirigir-les a la Terra. Les estacions receptores a la superfície convertiran aquestes microones en electricitat i la distribuiran a la xarxa”. De moment, però, els enginyers xinesos només han aconseguit transmetre microones amb energia a una distància de cent metres.
La idea d’una central d’energia orbital va ser plantejada per primer cop el 1968 per Peter Glaser, un científic i enginyer aeroespacial nord-americà d’origen txec, però a causa del seu alt cost i de les exigències tecnològiques del seu desenvolupament, fins ara no ha estat investigada a fons. Xie Gengxin, però, ha explicat al ‘China Daily’ que els treballs es centraran en resoldre les dues grans dificultats tècniques del projecte: la transmissió dirigida de microones d’alta capacitat i la construcció d’una gran central d’energia a l’espai.
Si se’n surten, la futura central orbital xinesa seria instal·lada a 36.000 quilòmetres de la Terra i començaria a funcionar abans del 2040. Una central d’aquest tipus podria captar energia tot el dia i no es veuria afectada, evidentment, per les condicions atmosfèriques ni la contaminació, proporcionant una font totalment neta i il·limitada i que, fins i tot, podria enviar energia a qualsevol nau espacial que estigués al seu abast.
Un projecte d’aquestes característiques i envergadura suposaria, si es converteix en realitat, portar la ‘revolució verda’ a nivells mai vistos fins ara i, després d’anys d’oblit, la idea de Peter Glaser podria fer-se realitat gràcies a les millores en tecnologies de transmissió sense fils i l’increment de l’eficiència de les cèl·lules solars i solucionar, definitivament, els problemes existents per deixar de dependre de fonts d’energia brutes com la tèrmica o la nuclear. De fet, el potencial és tan gran que fins i tot podria permetre’ns desfer-nos de la contaminació ambiental associada a les plaques solars i, especialment, a les turbines eòliques.
Segons ha declarat John Mankins, un dels responsables de la investigació que la NASA va dur a terme en aquest camp als anys noranta abans d’abandonar-la, una instal·lació com la que descriu Xie Gengxin podria mantenir un flux d’energia constant de 2.000 GW mentre que, actualment, les granges d’energia solars més grans de la Terra no arriben als 2GW.
Un objectiu tan ambiciós, però, ha de superar uns quants entrebancs tecnològics més enllà del muntatge de la central i l’enviament de microones a la Terra, com ara trobar formes de fer cèl·lules solars més lleugeres i eficients, una línia d’investigació en què les plaques de perovskita podrien resultar crucials i ser una revolució encara més gran que no es pensava.
La NBC ha contactat amb experts de Caltech, als Estats Units, que fa poc van construir uns prototips de plaques solars que poden capturar i transmetre fins a 10 gigahertz, complint les condicions necessàries per la seva instal·lació a l’espai. Ara, només els caldria reduir-ne el pes per fer-les idònies per a aquesta finalitat. Pel que fa a la col·laboració entre la Xina i els Estats Units, sembla que ja està fent passes prometedores en l’àmbit de l’exploració espacial.
Pel que fa al cost, la cadena nord-americana torna a citar John Mankins, que afirma que el desenvolupament d’un model de prova funcional podria costar més de 130 milions d’euros i que, pel que ell s’imagina, cada un dels satèl·lits que formarien part de la xarxa de captació d’energia solar podrien costar gairebé 9.000 milions d’euros. La perovskita, però, també podria ser clau en la reducció d’aquests costos tan exorbitats.
