L’esborrany d’acord de la COP26 que s’ha fet públic aquest dimecres, i que és la base d’un futur “Acord de Glasgow”, continua afirmant que l’objectiu global hauria de ser limitar l’augment de temperatures a 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials i reconeix explícitament, per primera vegada en aquestes cimeres mundials, que els combustibles fòssils hi tenen un paper clau. De fet, i si s’aprovés tal com està ara mateix, faria el proper any mateix ja hi hagués una disminució considerable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A partir d’aquest esborrany, però, gairebé 200 països començaran a negociar els aspectes concrets, i cal consens mundial perquè el text sigui aprovat. Així doncs, s’espera que molts dels punts siguin rebaixats en el redactat final.

De moment, el document afirma que els efectes del canvi climàtic seran “molt més baixos” si la temperatura puja 1,5ºC que no pas si ho fa dos, i recorda que la comunitat científica afirma que “el món ha de limitar l’escalfament global” a aquest xifra si no vol que les conseqüències siguin terribles. Així doncs, el govern britànic continua pressionant per complir un dels seus objectius, que mantenir l’augment de temperatura a 1,5ºC continuï sent una meta acceptada per tothom. Això, és clar, requeriria una acció ferma i immediata de pràcticament tots els països del món, incloent, com afirma el mateix document, una reducció del 45% en les emissions del 2030 respecte les de 2010 i arribar a la neutralitat el 2050. Tenint en compte que només falten deu anys és, probablement, la darrera oportunitat realista d’aconseguir-ho, “accelerant l’eliminació del carbó i les subvencions als combustibles fòssils”, una frase que comptarà, és clar, amb l’oposició dels grans productors de gas, carbó i petroli del món.

El president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la COP26 | Europa Press
El president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la COP26 | Europa Press

Un altre punt important, és clar, és sobre els efectes que aquesta transició podria tenir sobre les economies més febles del món. Així, l’esborrany insisteix que és necessari que els països rics compleixin la promesa de donar 100.000 milions de dòlars anuals en finançament climàtic, una xifra que s’hauria d’haver assolit el 2020 però que no es va complir. Amb aquests diners, els països en vies de desenvolupament podrien no només reduir les seves emissions sinó, també, adaptar-se als efectes inevitables del canvi climàtic. Caldrà veure, però, si aquesta proposta, com totes les altres, és acceptada pels governs del món i, finalment, es comença a treballar de debò abans no sigui, definitivament, massa tard.

Nou comentari