Reduir els residus generats per les càpsules de cafè, un producte molt emprat arreu del món, és l’objectiu en què ha treballat l’empresa valenciana Coffee Productions, l’institut tecnològic Ainia i la Universitat Jaume I de Castelló. El cafè en càpsules representa el 23% del consum europeu de cafè i suposa un problema complex de gestió de residus i del seu impacte ambiental.
Les vendes d’aquest producte estan en alça. Segons l’Associació Espanyola del Cafè (AECAfé) a França i Portugal, el 2020, entre el 30% i el 34% de cafè es va consumir en càpsules mentre que a l’estat espanyol, era un 16%, molt inferior però per davant d’Itàlia i Alemanya. Les càpsules, a més, no només són petites sinó que contenen plàstic, alumini i restes orgàniques, fet que dificulta molt el seu reciclatge. Al mateix temps, la Comissió Europea està preocupada per aquest tipus de residus, especialment els que acaben al mar. És per això que l’Agenda 2030 està condicionant les tendències d’envasat, per exemple, amb la Directiva que prohibeix els plàstics d’un sol ús.
Seguretat i sostenibilitat
Coffee Productions ha assumit el repte que suposa combinar la seguretat i la qualitat dels seus productes amb càpsules, amb una gestió més sostenible. Per això, el seu gerent Alberto Forteza ha explicat que l’objectiu és “elaborar amb compromís i dedicació una gamma àmplia de productes de qualitat compromesos amb l’entorn, ja sigui en l’àmbit mediambiental o en el relacionat amb la salut”.
Entre les solucions tecnològiques hi ha la producció de bioplàstics a partir de subproductes d’aliments o la producció de materials compostables i reciclables. En aquest sentit, Ainia ha col·laborat amb Forteza en el desenvolupament d’una càpsula de cafè d’alta barrera a l’oxigen, compostable i biodegradable al mar.
Als estudis duts a terme per a l’elaboració del prototip, la càpsula s’ha biodegradat un 30% en nou mesos. En condicions de compostatge industrial, el temps es redueix a poc més d’un mes. Segons el director tècnic de Coffee Productions, David Vila, han “buscat materials sostenibles que compleixin la doble funcionalitat de mantenir la seguretat de l’envàs, sense alterar ni la qualitat ni cap de les propietats del cafè”.
Per la seva banda, Luis Gil, tècnic de la línia d’envasament d’Ainia, ha valorat que aquest prototip “suposa una solució tecnològica davant del repte”. D’una banda, “és una càpsula industrialitzable que compleix amb la funció barrera de conservar la vida útil del cafè”. De l’altra, “respecta els requisits de compostabilitat i biodegradació marina”.
La base del prototip
El prototip desenvolupat té entre els seus components el polihidroxialcanoat (PHA), un biopolímer produit per bacteris quan fermenten sucre o líquids. La seva aplicació més coneguda és la fabricació d’ampolles o bosses d’usar i llençar. Altres productes semblants amb aquest origen podrien ser bolquers, tovallons, gots i coberts.
Per analitzar la biodegradació de les càpsules, Ainia ha comptat amb la col·laboració del Grup de Polímers i Materials Avançats de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). L’equip, coordinat pel professor Luis Cabedo, n’ha analitzat la descomposició al mdi marí simulat i real. Amb això han comprovat que “en nou mesos d’immersió marina, les càpsules han perdut al voltant del 30% del seu pes d’una manera segura”.
“La sostenibilitat és un element que cada cop té més pes pel consumidor a l’hora de decantar-se per un producte o un altre. A Ainia estem treballant en diverses línies d’investigació per a la producció de biopolímers a partir de subproductes de la indústria. Entre ells, restes de sucs, remolatxa, residus sòlids urbans, restes de poda, closques de fruits secs i ossos o sèrum de formatge, entre d’altres”, ha explicat Gil.
Article publicat originalment a ‘iambiente’.
