L’any 2021, les energies solar i eòlica van assolir la fita de generar el 10% de l’electricitat del món. Ho afirma un informe d’Ember, un ‘think tank’ anglès sobre clima i energia, que també destaca que, gràcies a aquest augment tan significatiu, el 2021 la suma de totes les fonts d’energia renovables van suposar el 38% de la generació elèctrica global.
El carbó alimenta la recuperació econòmica
Aquesta fita és especialment important perquè es va aconseguir malgrat que el 2021, després del gran impacte de la pandèmia de Covid-19, la demanda d’electricitat no només es va recuperar sinó que va créixer com mai. De fet, ho va fer tant que, l’any passat, és com si s’hagués afegit un altre país de la mida de l’Índia a la xarxa elèctrica mundial.
Aquesta pujada brusca de la necessitat de generació, és clar, va fer que el volum d’electricitat provinent de la combustió de carbó també augmentés i, de fet, ho fes al ritme més ràpid des de 1985. No obstant això, el fet que l’energia solar i eòlica ja suposin el 10% de la generació elèctrica mundial és una bona senyal: des de 2015, quan es van signar els Acords de París, la proporció s’ha duplicat.
Exemples diversos de transició energètica
L’informe d’Ember destaca, com a països que estan canviant més ràpid a aquestes dues fonts d’energia, els Països Baixos, Austràlia i el Vietnam que, durant els darrers dos anys, han passat un 10% de la seva demanda elèctrica dels combustibles fòssils a les energies verdes.
Les diferències entre aquests països, a més, són prou grans com per servir d’exemple que tothom pot fer aquesta transició si implanta les polítiques pertinents. Els Països Baixos són un exemple de com un país septentrional i amb poca irradiació solar també se’n pot beneficiar mentre que, al Vietnam, el creixement de la generació solar ha estat de més d’un 300% en un sol any gràcies a que el govern paga per l’energia generada.
Aquests augments, però, no han estat suficients per evitar que la demanda d’electricitat fes augmentar el consum de carbó un 9%. Mentre països com Dinamarca ja obtenen més del 50% de la seva energia del vent i el sol, d’altres com l’Índia i la Xina han fet servir el carbó, entre d’altres raons, perquè l’augment del preu del gas l’ha fet una opció més atractiva per produir electricitat barata.
Dos models contraposats
La situació, en aquest sentit, sembla que es mantindrà el 2022: si el gas és 10 vegades més car que fa un any, el carbó “només” és tres vegades més car. Tot i la tendència que marquen els dos gegants demogràfics del món, però, també hi ha dades positives, com ara que grans economies el Canadà, el Regne Unit, Alemanya o els Estats Units tenen plans per accelerar la transició energètica durant els propers 15 anys.
La raó de tot plegat és l’arribada de presagis funestos que afirmen que cada cop és més difícil que s’aconsegueixi mantenir l’augment de temperatura de la Terra per sota d’1,5ºC, amb les conseqüències que això podria tenir. L’única opció, segons els científics, seria que les energies solar i eòlica creixessin a un ritme del 20% anual fins el 2030.
Una possible esperança
La xifra és enorme però no és impossible. De fet pot ser que, de manera involuntària, la invasió russa d’Ucraïna i els seus efectes en els preus del gas i el petroli suposin un revulsiu per a les energies renovables, potenciant-ne la instal·lació i esdevenint un punt d’inflexió en la transició energètica.
