Els bacteris superresistents de les depuradores d’aigües residuals, una amenaça mundial

Científics de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències i del CREAF demanen prestar més atenció als superpatògens

Científics de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) adverteixen en un article publicat a la revista ‘National Science Review’ que les plantes de tractament d’aigües residuals que treballen amb biotecnologies ambientals, la gran majoria, són una font de superpatògens a la qual caldria prestar més atenció. “La pandèmia de la covid-19 ha demostrat com els virus es propaguen i es detecten en els sistemes de tractament d’aigües residuals, però s’ha fet poc per eliminar l’amenaça sanitària dels superpatògens”, indica Josep Peñuelas, del CREAF, que afegeix: “Fer-ho requereix entendre que hi ha una sola salut, perquè la salut humana, animal i la dels ecosistemes estan interconnectades.”

A la Terra hi ha patògens de tot tipus: virus, bacteris, fongs i protozous que infecten éssers humans, animals o plantes. En les últimes dècades, la ciència ha advertit que certs patògens s’estan convertint en superpatògens o superbacteris, individus capaços de resistir als antimicrobians i causar infeccions mortals. Les plantes de tractament d’aigües residuals que funcionen amb tecnologies ambientals (anomenades EBTs per les sigles en anglès) utilitzen microbis per degradar els contaminants de forma econòmica. Segons l’article, les EBTs són valuoses per purificar les aigües residuals, però també comporten riscos, perquè són incubadores de patògens i gens de resistència antimicrobiana, el que les converteix en focus de superpatògens.

Bacteri  | Pikist
Bacteri | Pikist

“Els microbis utilitzen estratègies per sobreviure als contaminants, que són molt semblants a les que utilitzen per resistir als antimicrobians. Per això, durant el funcionament a llarg termini d’aquestes plantes de tractament, els patògens es multipliquen, intercanvien gens i evolucionen per resistir i sobreviure als múltiples contaminants d’aquestes aigües, que desgraciadament els porta a augmentar també la resistència als fàrmacs antimicrobians”, comenta Peñuelas.

Els superpatògens de les plantes de tractament d’aigües poden transferir-se als éssers humans principalment a través del contacte accidental amb l’aigua regenerada (la que surt ja tractada de la planta) i amb els bioaerosols (micro partícules d’aigua que passen a l’aire a causa de les bombolles i a el moviment de les mateixes aigües). També a través dels aliments contaminats pels efluents de les plantes de tractament que reguen camps de cultiu. En aquest sentit, els investigadors demanen una estreta col·laboració entre la comunitat investigadora, la indústria i els governs per reduir aquestes possibilitats de contacte i reduir l’amenaça a la salut mundial.

Nou comentari