El Pas del Nord-oest, que comunica l’Atlàntic i el Pacífic pel Canadà, podria ser navegable el 2040

La retirada de les masses de gel del món, especialment a l’Hemisferi Nord, és una de les conseqüències més greus del canvi climàtic. Una de les zones més afectades és l’anomenat Pas del Nord-oest, una ruta que uneix els oceans Atlàntic i Pacífic i que, actualment, resulta molt complicada de navegar i sovint està tallada pel glaç. Aquesta situació, però, podria canviar ben aviat, i d’aquí només vint anys aquesta ruta podria començar a ser navegable per vaixells que estiguin preparats per travessar gruixos moderats de gel marí.

En un article a la revista ‘Nature Climate Change’, un equip de científics analitza l’estat del gel del Pas del Nord-oest i fa servir simulacions per veure com evolucionarà des d’ara i fins l’any 2100 en diversos escenaris de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, d’escalfament global. Si les temperatures pugen més de 2ºC, cosa que s’espera que passi l’any 2040 si les emissions continuen sent altes, hi haurà grans parts del Pas del Nord-oest que quedaran oberts durant més de la meitat de l’any no pas per als grans trenglaç sinó per a qualsevol vaixell de mercaderies que pugui navegar en altres zones fredes del món on el gruix de gel marí no és gaire gros.

El pitjor, però, arribaria a finals de segle: amb un augment de les temperatures que s’hauria enfilat fins als 4ºC respecte els nivells preindustrials, fins i tot els creuers, sense cap tipus d’adaptació específica per al gel, podrien navegar la majoria de les aigües de l’Àrtic al nord del Canadà durant més de sis mesos cada any. Una situació que algunes empreses de transport de mercaderies esperen amb delit, com segurament alguns turistes, però que resultaria una catàstrofe a nivell mundial per la pujada del nivell del mar i els canvis en la seva temperatura i els seus corrents, que podrien tenir conseqüències molt greus arreu del planeta.

Nou comentari