La crisi alimentària al sud de l’illa de Madagascar, causada pel canvi climàtic, ha posat 1,14 milions de persones al límit de la mort per inanició. Segons va explicar el director executiu del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, David Beasley, a través d’un comunicat, les sequeres que han afectat l’illa, les pitjors dels darrers quaranta anys, han deixat escenes de dones i infants desnodrits caminant durant hores per arribar a un punt de distribució d’aliments. I aquests són els que encara tenien forces i salut per fer-ho.
“Hi ha famílies patint i persones que ja estan morint de fam severa. Això no és per una guerra o un conflicte, això és pel canvi climàtic”, sentencia Beasley. “Aquesta és una àrea del món que no ha contribuït gens al canvi climàtic però ara són els que n’estan pagant el preu més alt”. Segons els càlculs del Programa Mundial d’Aliments, ja hi ha unes 14.000 persones en una situació desesperada i la xifra es podria duplicar de cara al mes d’octubre. Milers de persones estan abandonant les seves llars per buscar menjar mentre que, qui es queda, mira de sobreviure recol·lectant aliments del bosc, com ara fruits de cactus, fulles, arrels i llagostes. És per això que Beasley reclama gairebé 80 milions de dòlars per al Programa Mundial d’Aliments, que podrien evitar una tragèdia encara més gran.
Aquesta alerta de David Beasley va arribar només un dia després que la mateixa organització que dirigeix afirmés que, a dia d’avui, hi ha 41 milions de persones a 43 països que corren perill real de morir de gana, amb més de mig milió experimentant fam extrema no només a Madagascar sinó també a Etiopia, Sudan del Sud, Nigèria, Burkina Faso i el Iemen. Si ho comparem amb les xifres de 2019, hi ha 27 milions de persones més en aquesta situació, causada per conflictes, els efectes econòmics de la pandèmia i també, i sobretot, pel canvi climàtic. Tot plegat ha fet que el preu dels aliments hagi anat pujant sense aturador: un 90% anual el blat de moro, un 30% el blat… això, sumat a la caiguda del preu del diner en alguns països, ha desestabilitzat la situació i ha abocat la població a la fam. En total, per ajudar a totes les persones en perill de desnutrició només aquest any, el Programa Mundial d’Aliments necessitaria muntar l’operació més gran de la seva història, amb uns 6.000 milions de dòlars invertits per alimentar 139 milions de persones.
