Hi ha molts productes, com ara lubricants, plàstics i combustibles, que són produïts a base de petroli i gas i que, per tant, haurien de ser eliminats de la indústria (petro)química com més aviat millor per reduir l’abast del canvi climàtic. Una opció és fer-los de manera biològica, a partir de microbis, però els bacteris generen productes diferents dels hidrocarburs dels combustibles fòssils perquè tenen massa oxigen i també altres àtoms enllaçats als de carboni. Per convertir-los en productes transformables, doncs, s’ha de reduir l’oxigen i eliminar aquests altres elements, cosa que resulta costós energèticament.
En un article a la revista ‘Nature Chemistry’, un equip de científics de tres universitats nord-americanes presenta una manera de dissenyar bactèries perquè creïn hidrocarburs que puguin ser emprats molt més fàcilment. Segons expliquen, el seu mètode aconsegueix que els microbis produeixin tot de productrs químics que actualment es fan a partir de combustibles fòssils, com ara lubricants. Així doncs, fa que el procés sigui molt més sostenible i renovable, obrint la possibilitat d’eliminar l’ús de petroli i gas natural en aquests processos.
Tot i que els bacteris han estat creats perquè generin cadenes d’hidrocarburs de llargada mitjana, cosa que no s’havia aconseguit mai, també es pot adaptar a altres llargades, com ara les cadenes curtes que es fan servir com a precursors de plàstics tan emprats com el polietliè. Per aconseguir-ho, després d’una recerca en profunditat sobre bacteris que produeixen hidrocarburs de llargada mitjana, van insertar cinc gens diferents al bacteri E. coli, aconseguint que fermentés glucosa i creés un àcid gras, que no és res més que un hidrocarbur amb un àcid carboxílic a un extrem. A partir d’aquí, un procés anomenat catàlisi àcida de Lewis pot retirar l’àcid carboxílic fent servir poca energia i aconseguir, com a resultat, l’hidrocarbur desitjat, que els investigadors anomenen “biopetroli”.
Els hidrocarburs de set i de nou carbonis es poden emprar directament com a lubricants, trencar en hidrocarburs més petits que siguin precursors de plàstics o enllaçar-los per fer cadenes més llargues com les d’algunes ceres o el gasoil. No hi ha cap límit a què es vol fer. Aquest procés, però, és una solució parcial, i seria molt més interessant redissenyar el procés de producció d’hidrocarburs industrials perquè facin servir els productes químics que generen naturalment els bacteris. Tot i això, de moment aquesta passa sembla molt prometedora.
