La disminució de les poblacions de moltes espècies d’animals pot posar en perill, de retruc, la supervivència de moltes plantes. La pèrdua dels dispersadors de llavors amenaça la reproducció de més de la meitat d’espècies vegetals del món i això, sumat al canvi climàtic, pot convertir-se en un problema de grans proporcions.
Les llavors de les plantes es dispersen de moltes maneres: algunes se les enduu el vent, altres esclaten… però una majoria depèn dels animals. La manera més habitual com es dispersen les llavors és quan algun d’ells es menja el fruit i, en algun moment, n’escup la llavor o bé la treu amb els excrements. En alguns casos, com el dels boscos tropicals, els animals són responsables de la dispersió de les llavors del 90% dels arbres que hi viuen.
En un estudi publicat a ‘Science’, un equip de científics ha investigat com els dispersadors ajuden les plantes a augmentar les àrees on viuen i a arribar a nous indrets aptes per a la seva proliferació. En un moment de canvi climàtic com l’actual, aquest moviment cap a llocs més adients pot resultar crucial per a la seva supervivència però, sense animals que escampin les llavors, podrien quedar atrapats a zones on, d’aquí a poques dècades, potser no poden sobreviure.
Així doncs, tot i que no és sorprenent, queda clar que hi pot haver un “efecte dòmino” que dugui de la desaparició d’espècies animals a la de plantes. Tot i que aquest fet no és nou, perquè les espècies animals han desaparegut de manera habitual al llarg de tota la història de la vida, l’acció humana està accelerant aquests processos i fent-los molt més habituals.
Per tenir una visió completa d’un problema tan complex, els investigadors van recopilar dades d’estudis anteriors sobre la dispersió de llavors per part de mamífers i aus: com de lluny les disseminen, si el seu sistema digestiu ajuda o dificulta la germinació…. Totes les dades que determinen l’èxit de la reproducció de les plantes. Amb aquesta informació, un algoritme va predir la dispersió de les llavors.
Després, es van fer càlculs comparant la disseminació actual amb la que hi hauria hagut si les poblacions d’animals i els seus hàbitats no s’haguessin reduït. En el cas de les plantes amb fruit, s’estan dispersant un 60% menys de llavors de les que caldrien perquè les plantes s’adaptessin al canvi climàtic, i si les espècies actualment amenaçades desapareixen, aquesta xifra creixeria un 15% més.
Les zones més afectades són Amèrica del Nord, la part més austral d’aquest mateix continent i Europa. Pel que fa als impactes futurs, però, la desaparició de noves espècies tindria efectes especialment greus al sud-est asiàtic.
A això cal sumar-hi el paper dels dispersadors de llavors en ajudar els ecosistemes a recuperar-se de la desforestació i els incendis. De fet, el paper d’aquests animals en la recuperació dels boscos del món és molt més important que totes les accions de replantament que fem els humans.
Entre les accions que es poden dur a terme per augmentar la dispersió de llavors hi ha aconseguir que els hàbitats similars estiguin connectats a través de corredors segurs, que permetin als animals moure’s lliurement. També es podria, és clar, treballar per augmentar les poblacions dels disseminadors de llavors.
