Per què el gel marí de l’Antàrtida es fon tan ràpidament durant els estius ha estat un dubte que ha voltat al cap dels científics durant força temps. Ara, però, sembla que un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Washington, als Estats Units, n’ha tret l’entrellat. En un article publicat a ‘Nature Geoscience’, els científics afirmen que, tot i que en altres aspectes l’Antàrtida segueix processos molt complexos, en aquest cas obeeix una simple llei de la física.
Una variació extrema
Al voltant del Pol Sud, la coberta de gel que hi ha sobre el continent i el mar antàrtics creix cada any entre els mesos de març i octubre. Durant aquest temps, la zona total coberta de gel es multiplica per sis i acaba sent superior a la superfície de Rússia, el país més gran del món. Després, el gel comença a retirar-se a gran velocitat, arribant al seu moment més ràpid al desembre, quan a l’Antàrtida hi ha llum del sol les vint-i-quatre hores del dia.
Tot i les tendències i les grans variacions interanuals en el gel marí de l’Antàrtida, el cicle estacional es manté, amb un creixement lent i un retrocés molt més ràpid. Tenint en compte com de complex és el sistema climàtic globala, i especialment a l’Antàrtida, els científics estan sorpresos que tot plegat tingui una explicació tan simple.
En estudis anteriors, s’havia mirat d’esbrinar si el vent o els corrents d’aigua càlida tenien alguna cosa a veure amb les asimetries del cicle estacional del gel de l’Antàrtida. La veritat, però, és que el moment més intens de l’estiu antàrtic és a la meitat, accelerant l’escalfament i la pèrdua de gel. Durant la resta de l’any, és clar, els canvis són molt més lents. Els investigadors van analitzar models climàtics i van veure com reproduïen la velocitat de retirada del gel antàrtic, i després van crear un model senzill per demostrar que el motiu és el patró estacional d’irradiació solar.
El misteri podria ser a l’altra banda del món
A diferència de l’Àrtic, on la coberta de gel ha anat encongint-se des dels anys 70 a causa de l’escalfament global, a l’Antàrtida hi ha una variació molt més gran que costa d’entendre i que caldria incloure als models climàtics. Això semblava, si més no, fins ara. En realitat, l’Antàrtida segueix un procés molt senzill en aquest sentit, i potser, en realitat, és el del Pol Nord el que ens hauria de sorprendre més i caldria estudiar amb més deteniment.
