Aconseguir capturar el carboni al sòl no només ajudaria a reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera i, per tant, a frenar l’escalfament global, sinó que també ajuda a augmentar la producció i la qualitat dels cultius agrícoles. Així doncs, la recerca en aquest camp, si té èxit, pot donar beneficis econòmics a més d’ajudar-nos a complir els objectius dels Acords de París i lluitar contra el canvi climàtic. Recentment, un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhague (Dinamarca) i la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya) van publicar un estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, on apunten a un mètode senzill de treballar en aquest sentit: deixar que els residus de les collites es podreixin als camps.
Sovint es pensa que els fragments de plantes mortes al terra són aliment de microbis i fongs, però la veritat, afirmen aquests científics, és que tenen un paper molt més important en el procés de captura de carboni al sòl. De fet, més enllà de la terra en sí mateixa, els residus poden emmagatzemar carboni i, segurament, durant més temps que no es pensava, ja que a la seva superfície hi tenen lloc un munt de processos que permeten que el carboni quedi a terra durant quatre vegades més que si el camp és netejat. Quan les fulles es podreixen, el carboni que la forma pot passar al sòl de diverses maneres. Els fongs, per exemple, quan s’estenen per la seva superfície, lliguen tot aquest carboni a terra i el consumeixen, emmagatzemant-lo al seu interior quan creixen. Alhora, l’estructura del terra també pot ajudar, ja que quan es formen boles, enganxades pels bacteris i els fongs, els residus queden tancats durant una mitjana de 50 anys.
Deixar els residus als camps perquè es podreixin no és cap novetat a l’hora de proposar maneres d’enriquir els sòls agrícoles, però els responsables d’aquest estudi afirmen que cal considerar-ho una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i expandir la pràctica. Properament, aquests científics durant a terme experiments on afegiran matèria vegetal terra endins per veure si el carboni s’emmagatzema durant més temps. Si es fes a gran escala, calculen que es podrien capturar entre 0,8 i 1,5 gigatones de carboni cada any, aproximadament un 20% del volum global d’emissions. Així doncs, podria ser una eina d’una importància cabdal i que tots els agricultors podrien aplicar amb la seguretat, a més, que això revertiria en collites més grans i de més qualitat.
