El cultiu barrejat de cereals i lleguminoses augmenta la captació de carboni

La primera avaluació dels fluxos de CO2 d'aquest conreu als Pirineus indica que la millor barreja és la de civada i veça

Els cultius que barregen de cereals i lleguminoses augmenten la productivitat i la captura neta de CO2 en comparació amb els monocultius de cereals. Aquest és la conclusió més important d’una investigació publicada recentment a ‘Field Crops Research’ i on han participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL), el CREAF i l’ETH de Zuric. L’article recull dades de set anys de fluxos de CO2 d’un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès que combina cultiu de farratges i cereal i pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita. Els resultats indiquen que mesclar cereals i lleguminoses aconsegueix una captació neta de CO2 superior a la del monocultius de cereals.

El camp va actuar com un embornal net de CO2 en totes les estacions de cultiu, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió. Durant el període de creixement, la mescla de cereals i lleguminoses va mostrar una captació neta de CO2 més alta. La barreja de civada i veça va ser la de més alta captació entre les mescles. El monocultiu de cereal que va mostrar una captació més alta va ser el triticale (híbrid de blat i sègol).

Camp de conreu de farratge a Riart | CTFC
Camp de conreu de farratge a Riart | CTFC

Durant el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies va ser més marcat a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius. Això va provocar una captació neta de CO2 després de la collita, especialment forta a la barreja de triticale, civada i veça, i la barreja de civada i veça. Per contra, els monocultius generalment no van mostrar aquest rebrot i la capacitat de captació de CO2 bruta i neta del sistema va caure dràsticament. Les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses.

Els sistemes farratgers, inclosos els cultius de farratge anuals i perennes, juntament amb les pastures intensives i extensives, són el principal ús del sòl a nivell global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre, i representant el 80% de les terres agrícoles. El coneixement sobre quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és per tant essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic, tot optimitzant la productivitat.

Nou comentari