La Conferència per al Canvi Climàtic (COP27) de les Nacions Unides ha acabat amb un acord d’última hora que ha permès salvar la cimera d’un fracàs que hauria estat històric. Després de dos dies de temps afegit i de centenars de reunions, finalment els delegats s’han compromès a crear un fons econòmic que ajudi els països més vulnerables a combatre la crisi climàtica que amenaça el món. La importància de la mesura –era un dels principals objectius de l’amfitrió, Egipte, i dels països en desenvolupament– ha centrat tot el debat i poca cosa més ha sortit de la cimera.
El text final de la cimera, que s’ha tancat cap a les 4.00 de la matinada, reconeix la “necessitat immediata” d’aportar més recursos econòmics i a crear un mecanisme sòlid que permeti als països més vulnerables planificar amb antelació com invertir els fons que rebrà. Tot i això, la cimera de Xarm el-Xeikh només és la primera etapa. Els països s’han donat un any de marge per treballar els detalls concrets del mecanisme –sobretot interessa definir qui pagarà i qui rebrà els diners– i la lletra petita es definirà l’any vinent a Dubai.
El fons de compensació centra el debat de la COP27
Una de les grans novetats de l’acord és que els països més contaminants del món, com la Xina o l’Índia, també podrien contribuir al fons de compensació. Els estats més vulnerables exigien una reforma integral del sistema financer que canalitza les ajudes perquè en el passat mai s’han arribat a complir els objectius marcats. En cimeres anteriors, els països més rics s’havien compromès a destinar 100.000 milions de dòlars anuals fins a l’any 2020 a combatre els efectes del canvi climàtic en els països més necessitats, però la xifra mai s’ha assolit i s’han hagut de pactar pròrrogues i modificacions.
Per això a la cimera d’Egipte no es parlava d’una altra cosa que no fos reformar el sistema per dotar-lo de més seguretat. L’informe final de la COP27 demana ajuda al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional per posar en marxa el mecanisme de compensació. El debat sobre el fons econòmic ha estat tan encès que els delegats, que havien previst acabar la conferència el divendres, s’han vist obligats a continuar negociant durant el cap de setmana. Les converses estaven tan encallades que fins i tot la Unió Europea va amenaçar de marxar de Xarm el-Xeikh si es renunciava al límit d’1,5 graus de l’escalfament global.
