Els assessors de la Comissió Europea han recomanat que la UE declari que la indústria de la defensa és “socialment insostenible” dins la seva nova normativa sobre inversions sostenibles. Això suposaria col·locar-la a la mateixa categoria que el joc o el tabac, per exemple, en un moment on el conflicte a Ucraïna està fent que la intranquil·litat plani per tot el continent. El director de la Càtedra de Finances Sostenibles de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Marcos Eguiguren, ha analitzat la situació en una entrevista que ha estat publicada a la pàgina web de la Barcelona School of Management del a mateixa institució.
Les empreses del ‘sector de la defensa’ temen que aquesta etiqueta les privi dels ingressos que necessiten per ser competitives, especialment ara que la cursa d’armament és, sobretot, en sofisticació i noves tecnologies i no tant en quantitat. Per a Eguiguren, que Europa es plantegi aquesta declaració d’insostenibilitat en aquest moment és “una gran contradicció”, tot i que entre les finances sostenibles fins i tot “els bancs amb valors” fan una excepció clara amb la indústria armamentística.
La declaració podria servir de ben poc
Tot i això, no creu que es pugui fer una excepció com la es va fer fa poc amb l’energia nuclear. Tot i el rebuig unànime a l’atac a Ucraïna, creu que no es poden “retorçar els fets i les paraules” perquè, a més, la indústria militar és “un sector molt consumidor d’energia i altres matèries primeres”, a més de molt contaminant. De fet, ni tan sols creu que el sector faci pressió en aquest sentit: “són corporacions molt especialitzades que reben finançament d’una part del sistema financer que els enviarà recursos sí o sí” i que això, juntament amb els fons públics, fa que no ho necessitin. El que poden témer és que els costi més accedir al finançament, però sempre hi haurà, creu, entitats de fora d’Europa que hi vulguin invertir, a més dels Estats.
Un signe del nostre temps
Tot plegat és una contradicció “amb la qual haurem de viure”, afirma Eguiguren, perquè es frenarà el finançament privat al sector de la defensa mentre els Estats haurian d’augmentar les inversions. És, recorda, la famosa Realpolitik que impera des de la Guerra Freda. Gairebé ningú no vol “una indústria militar poderosa” però la situació fa que “haguem de defensar-nos”. La contradicció, però, sempre ha existit i ara només es fa “més palesa” perquè, creu, tot i que ningú no voldria aquesta indústria “en el fons i amb sentit comú, la necessitem”. Això també fa, per exemple, que alhora que vol declarar-la insostenible la mateixa Comissió Europea vulgui eximir d’IVA les inversions en projectes d’investigació militars.
