Cada habitant de Catalunya emet, de mitjana, 5,78 tones de CO2 cada any. Gràcies a mapes d’alta resolució dels boscos, generats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, ara sabem que els boscos catalans n’emmagatzemen 195 milions de tones, és a dir, uns 4,4 anys d’emissions de tot el país.

Aqesta dada és una mitjana i varia molt segons la comarca, en funció de la quantitat de bosc i de la població. Al Pallars Sobirà, per exemple, els boscos emmagatzemen l’equivalent a 291 anys d’emissions de la comarca; a l’Alta Ribagorça, 129 anys; al Pla d’Urgell o el Barcelonès, en canvi, menys d’un any.

L’ICGC i el CREAF, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, han presentat la segona edició dels mapes d’alta resolució dels boscos catalans. Disponibles gratuïtament i fets amb tecnologia LiDAR, permeten treballar amb una resolució 2.500 cops superior als inventaris tradicionals i a més ofereixen les darreres dades disponibles.

Fageda al Parc Natural del Montseny  | Consorci Forestal de Catalunya
Fageda al Parc Natural del Montseny | Consorci Forestal de Catalunya

Inclouen variables tan importants com el carboni emmagatzemat, el diàmetre dels arbres, l’alçada mitjana o el volum de fusta, per exemple. Així, son claus pel desenvolupament i seguiment de polítiques forestals efectives, l’anàlisi de canvis i impactes, la planificació d’incendis o el disseny i execució de projectes mediambientals i d’ordenació. N’Ariadna Just, tècnica de l’ICGC, explica que “la monitorització del territori” de l’ICGC dóna “eines clau per a la presa de decisions”. Un coneixement, de fet, que té “una precisió i un detall que fins ara eren impensables”.

Aquesta informació s’obté gràcies a les cobertures LiDAR de l’ICGC, una tecnologia amb un làser de polsos de llum infraroja que s’empra des d’un avió i escaneja el territori. Així s’aconsegueix un núvol de punts tridimensional d’on s’extreuen les característiques de les masses forestals. Amb les dades actuals es calculen mètriques de la vegetació amb una resolució de 20x20m.

S’han elaborat 10 mapes, segons característiques estructurals bàsiques: alçada mitjana, cobertura de capçades, diàmetre dels troncs, superfície dels troncs, volum d’escorça, quantitat de fulles, superfície ocupada per fulles, quantitat de fulles, branques i troncs, carboni emmagatzemat i densitat d’arbres per hectàrea. Aquesta informació tan precisa pot ser emprada per tot tipus d’institucions per projectes diversos com la simulació d’incendis forestals, predir la humitat del sòl, determinar coeficients de pastura, estudiar l’ordenació de finques públiques, redactar plans forestals municipals i actualitzar el mapa de vulnerabilitat a la sequera.

Segons en Jordi Vayreda, investigador del CREAF, uns boscos ben gestionats poden “augmentar la seva capacitat com a embornals de CO2”. Per tant, poden contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i és per això que tenir informació precisa és “tan útil”: “Per prendre les mesures més adequades” per preservar-los.

Nou comentari