Agricultura regenerativa, una mirada global per ajudar la natura i assegurar el nostre futur

Torres presenta el primer simposi a l'Estat sobre aquesta manera d'entendre la nostra relació amb l'entorn i com ajudar-lo alhora que n'obtenim beneficis

La gestió holística dels cultius, concretat en l’agricultura regenerativa, és seguida per milers de propietaris i gestors del sòl d’arreu del món que volen anar més enllà i mirar la seva activitat i els mitjans amb què la duen a terme d’una manera global. L’objectiu és ajudar els ecosistemes on treballen i assegurar, a més, un futur millor també per a nosaltres. Una proposta de gestió responsable dels cultius que ha estat objecte d’un simposi, el primer que es fa a l’Estat sobre aquesta matèria, organitzat per Família Torres i que ha tingut lloc al llarg d’aquest dijous al matí al Vinseum de Vilafranca del Penedès. Una localitat i un indret que, com ha dit l’alcalde de la ciutat, Pere Regull, que ha inaugurat el simposi, té 2.700 anys d’història vitivinícola, un cultiu que és la seva “raó de ser” i on “el vi, la vinya i la terra” són “la nostra ànima”.

Sota el nom “Sòls vius contra el canvi climàtic”, el simposi ha començat amb la projecció d’un vídeo d’un dels gurús d’aquesta tendència, Allan Savory, president de l’institut que duu el seu nom i que compta amb el suport del Departament d’Agricultura dels Estats Units. Ramader a Rhodesia del Sud –actualment Zimbabwe–, Savory es va adonar dels canvis que s’estaven produint a la terra i des d’aleshores s’ha dedicat a cercar solucions sostenibles i a assessorar agricultors i ramaders des d’una perspectiva holística i que cobreix tant els beneficis mediambientals com econòmics i de rendiment. La viticultura, ha recordat, és una de les formes més antigues d’agricultura, però d’entre les grans civilitzacions antigues que s’hi van basar només va sobreviure a llarg termini Egipte, que ho va fer durant 10.000 anys… a costa de destruir Etiopia.

Darren Doherty, de Regrarians, durant el Simposi | A.S.
Darren Doherty, de Regrarians, durant el Simposi | A.S.

Una de les grans maneres d’entendre el què passa avui, de fet, és l’amenaça d’un fracàs civilitzatori global. L’agricultura és un factor enorme de desertització, incendis i canvi climàtic, fins i tot més que els combustibles fòssils, encara que aquests i la ramaderia hagin estat molt més assenyalats. A més, ha remarcat, som nosaltres, els humans, qui causa el canvi climàtic. Per això, ha dit, hi ha una manera de gestionar correctament aquesta enorme complexitat: la gestió holística, un procés complex i individualitzat on s’ha de comprendre tot allò que afecta el cultiu per trobar la manera de compatibilitzar l’agricultura i medi ambient i, fins i tot, fer que l’activitat beneficiï la natura i ajudi a combatre el canvi climàtic.

En aquest sentit, l’australià Darren Doherty, del moviment d’agricultura regenerativa Regrarians, també ha intervingut a través d’un vídeo on ha explicat com la seva plataforma de planificació i desenvolupament de granges ha ajuntat 3.000 membres de 70 països que comparteixen mètodes i tècniques. A més, han desenvolupat una escala de 10 capes que volen cobrir tota la planificació i gestió de sistemes agroecològics: clima, geografia, aigua, accés, boscos, edificis, tanques, sòl, economia i energia, que han de ser analitzats per separat però com a part d’un tot interrelacionat. En aquest sentit, i tot i la importància d’iniciatives com l’ecosilvicultura, ha afirmat que, en el món de la vinya, el que s’està fent més són els cultius de cobertura, la introducció de pastures i la biolluita contra les plagues.

Nou comentari