Més de setanta anys després de la seva mort per càncer de coll uterí, les cèl·lules d’Henrietta Lacks continuen vives i han esdevingut un pilar fonamental de la investigació biomèdica. La seva història es remunta al 1951, moment en què Lacks es va convertir en donant involuntària de cèl·lules, quan no només se li va prendre una biòpsia del tumor que tenia per precisar-ne el diagnòstic, sinó que també se li va agafar una mostra destinada a recerca sense el seu consentiment.
Unes cèl·lules obtingudes sense permís
La mostra en qüestió va ser enviada a George Gey, un investigador reconegut que feia anys que estava immers en un projecte en què pretenia aconseguir el creixement sostingut de cèl·lules humanes en cultiu, especialment canceroses, per a poder estudiar-les a fons fora de l’organisme i descobrir el secret del càncer. I amb les cèl·lules de Lacks, de propietats extraordinàries, Gey va assolir el seu propòsit.
Ara bé, amb tot, ni la mateixa Henrietta ni la seva família van ser informats de l’ús de les seves cèl·lules, i fa tan sols uns dies que els seus descendents han arribat a un acord amb una de les companyies que es va enriquir amb el cultiu i comercialització de les cèl·lules de Lacks. La llarga protesta de la família Lacks pel tracte rebut per part de la comunitat científica ha culminat en aquest acord, després que les seves cèl·lules hagin estat protagonistes de milers d’investigacions i hagin forçat a debats necessaris dins la bioètica pel que fa a l’ús de teixits i cèl·lules humanes en recerca.
Unes propietats sorprenents
Per què són tan importants aquestes cèl·lules? Les cèl·lules canceroses d’Henrietta Lacks, conegudes com a cèl·lules HeLa, es consideren pràcticament immortals. La raó principal per la qual han sobreviscut tant temps en cultius cel·lulars de laboratoris de tot el món és perquè són capaces d’evadir el límit de Hayflick, que reflecteix el nombre limitat de divisions cel·lulars que una cèl·lula pot fer abans de morir en cultiu.
A diferència de la majoria de cèl·lules, que moririen al cap d’uns pocs dies, les HeLa poden dividir-se indefinidament en medis de cultiu si es mantenen les condicions bàsiques de supervivència cel·lular. De fet, han estat dividint-se i proliferant a un ritme frenètic des que van ser extretes del tumor de Lacks, fins al punt que es calcula que actualment hi ha bilions de cèl·lules HeLa repartides arreu del món: si es posessin totes juntes, pesarien 400 vegades més del que pesava Henrietta Lacks.
Les HeLa, emprades arreu del món
Tenir una reserva de cèl·lules de tal magnitud, amb unes característiques úniques que les fan perfectes per a la investigació biològica, ha permès tirar endavant molts estudis que han pogut experimentar amb cèl·lules humanes a laboratori: des de les investigacions de Jonas Salk per al desenvolupament de la vacuna de la poliomielitis fins a investigacions actuals per al desenvolupament de fàrmacs anticancerígens, les HeLa han estat protagonistes de més de 70.000 experiments i d’innumerables descobriments científics.
Un misteri que no ha acabat de resoldre’s
Aquesta capacitat de replicació inacabable es creu que ve donada principalment per l’activitat aberrant de la telomerasa, una proteïna que evita l’escurçament gradual dels extrems dels cromosomes de les nostres cèl·lules, fet que està associat amb l’envelliment cel·lular. És a dir, en essència, la telomerasa manté la cèl·lula jove i evita la seva mort.
Tot i que sembla que això podria explicar perfectament la resiliència de les cèl·lules HeLa, hi ha altres cèl·lules canceroses amb activitat telomerasa que no han demostrat el mateix perfil de proliferació i supervivència prodigiosa de les HeLa. Per tant, hi ha alguna propietat més que separa les HeLa de la resta de cèl·lules i les converteix en una espècie de “supercèl·lules”.
Inconvenients importants
Avui en dia, tot i que han estat extensament estudiades i caracteritzades per la seva importància en recerca, encara no es té completament clar què les fa tan diferents. Ara bé, encara que treballar amb cèl·lules d’aquestes característiques ha proporcionat nombrosos avantatges i ha permès alimentar l’avenç científic, la seva potència desmesurada va resultar ser un problema de gravetat crítica quan les HeLa van començar a ser utilitzades arreu del món sense control.
Des que Gey les va obtenir en cultiu a laboratori, una allau de científics van treballar persistentment amb aquestes supercèl·lules, sense adonar-se que el seu ús indiscriminat va portar a la contaminació d’altres cultius cel·lulars. Qualsevol cèl·lula HeLa que acabava en un cultiu d’un tipus cel·lular diferent, proliferava espectacularment i envaïa per complet el cultiu original. Quan alguns investigadors, liderats per Walter Nelson-Rees, es van adonar d’aquest desastre, es van haver d’invalidar immediatament molts dels resultats d’estudis que s’havien fet amb cultius contaminats per HeLa.
En definitiva, Henrietta Lacks s’ha acabat convertint en la protagonista involuntària d’incomptables èxits i problemàtiques del món científic i ha deixat un llegat complicat per a la seva família que, dècades més tard, serà compensada pel tracte injust i els problemes derivats de la divulgació de la seva informació biològica.
