GenomAbs, un projecte emprenedor impulsat amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és un servei de personalització, prevenció i precisió per a les teràpies amb anticossos monoclonals, molt emprades per tractar malalties autoimmunes i el càncer. “Volem tenir en compte les diferències genètiques de cada pacient”, explica Irene Martínez, biotecnòloga i responsable del projecte.
“L’objectiu és estalviar temps, salut i recursos econòmics tant als pacients com als sistemes sanitaris públics i privats”, apunta Martínez. GenomAbs ha estat una de les propostes emprenedores premiades a SpinUOC, el programa anual de la universitat dedicat a l’emprenedoria i la transferència de coneixement.
Fàrmacs de darrera generació contra el càncer i malalties autoimmunes
Amb una petita mostra biològica, es fa un estudi genòmic per avaluar la predisposició de cada pacient a l’eficàcia d’algunes teràpies amb anticossos monoclonals. Aquests anticossos són la nova generació de fàrmacs biològics que poden tractar tant el càncer com moltes malalties autoimmunes. El seu èxit depèn de la seva precisió però també està condicionat per les característiques del pacient –genètica, edt, pes, sexe, hàbits…– i això dificulta les decisions dels professionals. A més, el seu cost és molt elevat i poden produir efectes secundaris semblants a una reacció al·lèrgia.
Així, no trobar la teràpia adequada pot ser car i produir moltes molèsties pel pacient. Són, diu Martínez, tractaments en què els anticossos, produïts al laboratori, bloquegen “alguna substància en concret que està magnificant una malaltia”, com les citocines inflamatòries de les malalties autoimmunes o alguns factors de creixement dels tumors. “A vegades poden passar mesos o fins i tot anys fins que es troba el tractament que funciona millor”, apunta la responsable de GenomAbs, i per això cal precisió i personalització, per optimitzar-ne l’ús.
Ajudant a personalitzar el tractament
El projecte començarà centrant-se en la personalització genòmica del tractament de malalties immunes com la de Crohn, l’artritis reumatoide o l’espondilitis anquilosant. Martínez afirma que és un camp on aquesta tecnologia encara no està àmpliament distribuïda. Abans de receptar un anticòs monoclonal, es fa “una anàlisi de sang per detectar la diana terapèutica”, la substància que pot portar problemes al cos.Per a cadascuna hi ha una família de fàrmacs, i GenomAbs vol “augmentar l’evidència científica per facilitar les decisions terapèutiques” i trobar els més efectius i menys tòxics per a cadascú.
GenomAbs està desenvolupant una biblioteca de biomarcadors relacionats amb l’èxit i el fracàs de cada anticòs monoclonal amb el coneixement existent i publicat en articles científics, a més d’algorismes i programaris interns que sistematitzen, simplifiquen i estandarditzen l’anàlisi genòmica de cada pacient.
Conèixer la presència o absència d’algunes variants genètiques en un pacient permetrà ajustar els tractaments. Els biomarcadors són “variants que trobem al material genètic” que indiquen “característiques diferencials entre individus”, apunta Martínez. Gràcies a ells es pot anticipar la resposta d’un pacient en termes d’eficàcia i seguretat.
Un exemple, explica la responsable del projecte, és un dels enzims hepàtics de la família CYP, que actua sobre una quarta part dels fàrmacs actuals. “Es coneixen més de 160 variants genètiques”, diu, que “determinen el tipus de resposta” de diferents individus al mateix fàrmac. En funció d’elles, “metabolitzen el fàrmac de manera més lenta o més ràpida”, i això influeix directament en el seu efecte i també en els efectes secundaris i la seva gravetat. GenomAbs vol formar part dels protocols sanitaris perquè l’anàlisi genòmica per evitar aquests problemes sigui tan rutinari com una anàlisi de sang.
