Un home que havia conviscut amb el VIH des dels anys vuitanta, en fa 34, s’ha convertit en la quarta persona al món a qui han curat el virus. Segons informa la cadena britànica BBC, el pacient patia leucèmia i se li va fer un trasplantament de medul·la òssia d’una persona que tenia resistència natural al virus, cosa que ha aconseguit eliminar-li el patogen de l’organisme
L’home ja ha deixat de prendre la medicació
L’home, de 66 anys, va ser tractat a un hospital de Califòrnia, als Estats Units, i ja ha deixat de prendre la medicació que, fins ara, mantenia el virus a ratlla. Tot i que ha preferit quedar en l’anonimat, ha declarat que està “més que agraït” perquè la medicina hagi pogut eliminar el VIH del seu organisme i ha recordat com molts dels seus amics van morir a causa de la sida abans que els medicaments antiretrovirals aconseguissin que els infectats pel VIH poguessin continuar vivint gairebé tant com qualsevol altra persona.
Com és ben sabut, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ataca el sistema immunològic del cos i això pot dur, a llarg termini, a la síndrome d’immunodeficiència adquirida, la sida. En el cas d’aquest pacient, quan va ser diagnosticat el 1988, va pensar que seria una sentència de mort i, reconeix, “mai hauria pensat que viuria per veure el dia en què ja no tindria VIH”.
El secret, un gen mutat
No obstant això, el procediment fet servir per curar-lo no és específic del VIH sinó per a la leucèmia que patia des de feia tres anys, que va fer necessari que rebés un trasplantament de medul·la òssia d’un donant que, per casualitat, tenia resistència natural al virus. El VIH entre al cos a través d’una proteïna dels glòbuls blancs coneguda com a CCR5 i que, en algunes persones, ha mutat i el virus és incapaç de fer-les servir per entrar-hi i replicar-se.
Després del trasplantament, el pacient fa 17 mesos que no hi ha rastre del VIH al seu cos, i només és la quarta persona que ho aconsegueix per aquest mètode. A més, també és pacient de mes edat que ha estat tractat i el que ha viscut durant més temps amb el VIH a l’organisme. No obstant això, la complexitat dels trasplantaments de medul·la i la poca disponibilitat de donants amb la mutació del gen CCR5 fa impossible que això es converteixi en una teràpia habitual. El que sí que es pot fer, però, és investigar més aquest gen per trobar possibles teràpies genètiques que donin resistència natural al VIH.
