Els efectes d’un desastre natural no desapareixen necessàriament quan acaba l’emergència. Després d’una inundació, un incendi, un terratrèmol o una onada de calor, l’aire pot continuar arrossegant durant dies o setmanes pols, partícules, floridura, fum o altres contaminants procedents d’edificis i infraestructures malmeses. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) alerta que aquestes exposicions poden afectar la salut respiratòria i reclama que la protecció dels pulmons s’incorpori també als plans de recuperació i reconstrucció.
El risc és especialment important per a les persones amb asma, MPOC i altres malalties respiratòries, però no es limita a aquests col·lectius. Les persones que participen en les tasques de neteja, retirada de runa, reparació d’edificis o reconstrucció poden estar exposades durant períodes prolongats a concentracions elevades de pols, floridura, fum i altres substàncies potencialment perjudicials. Una revisió publicada recentment a European Respiratory Journal ha analitzat els efectes respiratoris associats als desastres naturals i apunta a un augment de l’asma, les hospitalitzacions per MPOC i altres problemes respiratoris. Els autors també assenyalen el paper que poden tenir els contaminants químics, les partícules i els agents biològics durant i després d’aquests episodis.
El risc no sempre desapareix
Un dels exemples més clars són les inundacions. Encara que l’aigua ja s’hagi retirat, la humitat acumulada als edificis pot afavorir l’aparició de floridura, mentre que les tasques de neteja i retirada de materials poden tornar a posar partícules en suspensió. En els incendis passa una cosa similar. L’extinció de les flames no implica necessàriament que l’aire estigui lliure de contaminants, especialment en espais afectats pel fum o en edificis que han quedat malmesos. En el cas dels terratrèmols, la retirada de runa i la demolició d’estructures poden generar grans quantitats de pols durant les setmanes posteriors. “Per als pulmons, l’exposició pot continuar molt de temps després”, explica SEPAR, insistint que les persones que treballen en la recuperació d’una zona afectada no haurien de considerar que el risc ha desaparegut només perquè ja ha passat el perill.
La reconstrucció també implica protegir els pulmons
Les mesures de protecció són especialment importants per a les persones amb malalties respiratòries prèvies. L’asma i la MPOC poden augmentar la sensibilitat davant determinats contaminants ambientals, la pols o la floridura. Les recomanacions sanitàries internacionals també inclouen evitar espais amb presència de floridura i utilitzar protecció respiratòria quan es duen a terme tasques de neteja després d’inundacions. Les temperatures extremes afegeixen un altre factor de risc. Les onades de calor poden agreujar les malalties respiratòries i afavorir episodis de contaminació atmosfèrica, especialment quan coincideixen amb altres factors ambientals.
Davant d’aquest escenari, SEPAR reclama que els plans davant de fenòmens extrems no se centrin únicament en la resposta immediata. En aquest sentit, s’ha de controlar la qualitat de l’aire durant la recuperació, identificar les possibles fonts d’exposició i establir mesures de protecció per a les persones que intervenen en la neteja i la reconstrucció. La idea és ampliar la mirada sobre què significa recuperar una zona afectada, garantint que les condicions ambientals siguin segures per tornar-hi a viure i treballar. En un context d’augment dels episodis meteorològics extrems, la protecció de la salut respiratòria passa així a formar part també de la resposta davant d’emergències ambientals.
