Un nou estudi impulsat per investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdalá (l’Aràbia Saudita) posa el crit d’alerta davant d’una situació mediambiental que pot ser dramàtica. Segons els investigadors l’escalfament prolongat “degrada” les prades de posidònia oceàniques encara que les temperatures se situïn per sota dels límits letals.
A través de la utilització de la intel·ligència artificial i les imatges de satèl·lit d’alta resolució els autors de l’estudi han pogut vincular l’exposició tèrmica crònica amb la pèrdua de cobertura i el desgranament estructural d’aquestes prades marines. De fet, denuncien que pateixen un “declivi accelerat” en el qual l’estrès tèrmic crònic suposa un greu inconvenient i la seva acumulació pot comportar grans danys contra l’estructura de les posidònies i “deteriorar i fragmentar” aquestes prades, fins i tot quan els termòmetres es mantenen per sota dels seus límits crítics de supervivència.
2100, punt de no retorn
En l’estudi els investigadors no només han analitzat el passat de les posidònies i com està afectant la calor a la seva salut i la del total de l’ecosistema marí mediterrani. Els autors de l’estudi han projectat la trajectòria que pot seguir aquestes joies del mar a través de diferents escenaris climàtics de l’IPCC. En el qual hi ha unes emissions moderades els prats de posidònia perdran una cobertura mitjana del 40% el 2100, mentre que en el cas d’altes emissions la regressió es doblaria i arribaria fins al 80%.
“La pèrdua de prades contínues perjudica greument els serveis ecosistèmics essencials”, adverteix Manuel Matías, alerta l’investigador del IFISC i coautor de l’estudi el qual afegeix que aquesta pèrdua de prats pot tenir una afectació molt àmplia, ja que “un paisatge marí fragmentat es transforma en pegats aïllats, la qual cosa pot afectar negativament la connectivitat clonal, reduir la capacitat de retenció de sediments i disminuir l’exportació d’oxigen i la capacitat de segrest de carboni”.
