L’Atles de la Vulnerabilitat elaborat pel think tank Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center assenyala quines seran les quatre poblacions catalanes més afectades per l’increment dels dies amb onades de calor entre ara i l’any 2050. Aquesta eina ha analitzat més de 160 municipis de l’estat espanyol amb més de 40.000 habitants, combinant projeccions climàtiques per a l’horitzó 2000-2050 amb diferents indicadors de l’entorn urbà i socioeconòmic.
Segons assenyalen els investigadors, la mitjana de dies amb onades de calor es triplicarà al llarg dels pròxims 25 anys i això suposarà que les ciutats i els edificis necessitaran més refrigeració a les llars i creixerà la demanda d’aquesta en prop d’un 70%, un fet que, al seu torn, farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’efecte illa de calor i la desigualtat energètica i econòmica.
Els autors de l’estudi alerten que en els entorns urbans les condicions climàtiques empitjoraran i això afectarà també els edificis, un fet que suposarà que els habitatges hagin de suportar unes condicions per a les quals no estan preparats i on, en molts casos, els seus habitants no tenen els recursos necessaris per climatitzar-los i adaptar-los al nou clima. Una barreja de factors que implicarà un augment dels riscos per a la salut, més consum energètic i que s’eixamplin les desigualtats i la pobresa energètica. En l’estudi els autors alerten que el patró geogràfic observat mostra que al sud de l’estat espanyol hi haurà una necessitat més gran de refrigeració i al litoral català i a les Illes Balears augmentaran les onades de calor, mentre que al nord de la península, a la costa atlàntica, confluiran els dos factors tot i que seran moderats.
Les poblacions catalanes del rànquing
En el rànquing on aquesta conjunció de factors impactarà més hi ha diverses catalanes. De fet, les ciutats de Catalunya, sobretot del litoral, seran les més afectades per aquests fets, ja que el nombre més gran de dies d’onades de calor a l’estat espanyol es produirà a Catalunya. Castelldefels serà la població més afectada, però els quatre primers llocs els completen ciutats catalanes com Vilanova i la Geltrú (2a posició), el Prat de Llobregat (3a) i Gavà (4a). La representació catalana en l’evolució de les onades de calor serà àmplia, ja que entre les 10 ciutats més afectades hi haurà Viladecans (7a posició), mentre que en les 50 més afectades s’hi troben Badalona (19a), Barcelona (24a), Mataró (29a). La representació catalana la completen les altres tres capitals catalanes: Tarragona (92a), Lleida (101a), Girona (103a) i ciutats importants com Sabadell (104a) i Reus (127a).
L’atles, però, mostra que les onades de calor i les necessitats de refrigeració adquirides a conseqüència d’aquesta evolució climàtica no segueixen un patró territorial. Les ciutats catalanes no apareixen en els llocs més alts en els quals augmentarà la demanda de refrigeració; un rànquing que gairebé el dominen per complet Andalusia i punts de l’interior de l’estat espanyol. Davant d’això els autors de l’estudi assenyalen que a Catalunya el repte arriba, per un altre costat, ja que les condicions climàtiques del país no són excessivament dures des del punt de partida i això farà que la demanda de refrigeració no serà el repte principal, sinó que ho serà la freqüència i intensitat de les futures onades de calor.
Una situació oposada a la registrada a les ciutats andaluses, perquè aquestes parteixen d’un clima més desfavorable des d’un inici i això farà que la demanda de refrigeració i adaptació dels edificis sigui el gran repte a afrontar. Malgrat tot, els autors de l’estudi afegeixen que la vulnerabilitat de les ciutats i les poblacions davant aquestes temperatures extremadament càlides no només s’avaluen des d’un punt de vist de l’evolució climàtica, sinó que els recursos disponibles també defineixen la capacitat d’aquestes ciutats.
El canvi climàtic sí que hi entén de classes
A Catalunya els investigadors assenyalen que a Barcelona hi ha una renda elevada, un parc residencial relativament favorable i el millor accés al subministrament quotidià d’entre els municipis analitzats, un fet molt favorable per a l’adaptació davant d’aquests nous fenòmens. En canvi, a Santa Coloma de Gramenet hi ha una de les rendes més baixes i un dels pitjors indicadors de l’habitatge, un fet que també es replica a l’Hospitalet de Llobregat i a Badalona, cosa que les converteix en ciutats extremadament exposades a aquests canvis climàtics i de consum. En canvi, Sant Cugat del Vallès presenta una de les rendes més altes de l’estat, bons resultats del verd urbà i un fàcil accés als serveis, motius pels quals és una de les ciutats amb més capacitat d’adaptació al nou clima.
