Combatre les altes temperatures a l’estiu a les ciutats no depèn només dels espais que s’habiliten per refugiar-se de les altes temperatures i de posar a disposició de la ciutadania serveis com fonts municipals. Un nou estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) mostra que pintar les cobertes de blanc per augmentar l’albedo -la proporció de radiació solar que reflecteix una superfície respecte a la qual incideix sobre ella-, instal·lar terrats verds irrigats i ampliar els parcs urbans i l’agricultura periurbana pot suposar una disminució de les temperatures i un alleugeriment de la sensació de calor, però no compensa l’escalfament global.
Els autors de l’estudi destaquen que la instal·lació de cobertes blanques augmenten molt l’albedo i reflecteixen gran part de la radiació solar, un fet que es tradueix en un refredament de les teulades. En canvi, aquesta mesura d’emblanquinar els edificis pot ser contraproduent en el cas de les façanes, ja que això pot provocar que augmenti la temperatura al carrer. En el cas dels terrats verds aquests actuen com a aïllament de la calor i fan que es refresqui l’aire que circula gràcies a l’evapotranspiració. Però la capacitat per refredar l’ambient i funcionar com a aïllant de la calor no depèn només d’ell mateix, sinó que depèn del tipus de vegetació i de les necessitats de reg. La implementació de parcs urbans i zones d’agricultura a les ciutats implica la generació d’ombra, un fet que es tradueix en el refrescament de l’ambient. A més, també fa que es redueixin les superfícies impermeables i afavoreixen la infiltració de pluja.
Unes millores que poden no ser prou contra el canvi climàtic
Segons els investigadors les cobertes blanques arriben a reduir les temperatures gairebé dos graus en les zones més vulnerables, mentre que els parcs urbans i els terrats verds fan que les temperatures caiguin 0,26 °C i 0,37 °C. En el cas dels terrats verds, però, alerten que hi ha un efecte rebot durant la nit i es produeix un augment de les temperatures nocturnes de 0,24 °C. Un fet que porta els autors de l’estudi a pensar que la combinació de cobertes blanques i parcs urbans és la més efectiva per combatre els efectes de la calor.
Unes millores, però, que davant l’avenç del canvi climàtic podrien no ser prou. Els autors de l’estudi també assenyalen que en l’escenari climàtic actual les àrees densament poblades i amb un índex baix d’ingressos podrien experimentar una duplicació de la vulnerabilitat a la calor l’any 2100. En xifres els investigadors destaquen que les estratègies d’adaptació i combat contra el canvi climàtic poden reduir la vulnerabilitat entre un 43 i un 47%, xifres que disminueixen amb el temps per l’avenç del canvi climàtic i s’acaben convertint en un simple 16% el 2100. Segons els autors de l’estudi aquestes mesures, a més, no poden contrarestar l’escalfament extrem per si soles tot i que permeten focalitzar les estratègies en aquells barris que poden estar més exposats.
