Dos nous estudis del centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya assenyalen que les altes temperatures nocturnes són la principal causada de mort per calor a la ciutat de Barcelona, fins i tot superant les altes temperatures diürnes. Segons els autors dels estudis les temperatures mínimes han augmentat dràsticament en el període entre 1971 i 2025 i ja són 3,87° més elevats que a l’inici de la sèrie històrica i ho atribueixen a l’efecte d’illa de calor urbana nocturna. “La gent no mor a Barcelona per l’onada de calor durant el dia, sinó que mor a la nit perquè no es pot recuperar” alerta el professor del CPSV i docent de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Josep Roca.
De fet, Roca destaca que les previsions indiquen que a Barcelona es podrien arribar a registrar temperatures nocturnes superiors els 30 graus de “manera habitual” cap a l’any 2050. Un fet pel qual reclama a les administracions que adaptin l’espai públic i els habitatges cap a un nou escenari en el qual les temperatures cada vegada més, ja que no hi ha un refredament durant la nit que pugui pal·liar els efectes de la calor diürna.
Un perill per a la salut poc controlat i que afecta els més grans
Unes temperatures extremadament altes durant la nit les quals els investigadors alerten que la calor nocturna es tracta d’un “assassí silenciós”. Tot i que no tingui un impacte directe sobre la sensació de les persones aquesta temperatura nocturna implica que la gent no descansi a la nit, un fet que provoca una mortalitat “més acusada”. El CPSV situa el risc significatiu de mortalitat a partir dels 30,2 °C de temperatura màxima i dels 24 °C de mínima uns llindars que molts sistemes d’alerta no estableixen i els quals en les darreres onades de calor a Catalunya i a la capital del país s’han superat amb escreix.
A més, Roca alerta que les persones grans són el col·lectiu més vulnerable i a la vegada un dels més nombrosos, ja que actualment a Barcelona hi ha més de 360.000 persones de 65 o més anys i les projeccions poblacionals indiquen que aquesta xifra augmentarà fins prop del mig milió per al 2050 sense comptar l’impacte migracional. “Les persones grans són les més vulnerables per aquesta amenaça”, alerta.
