És una massa gegantesca de gel i a la vegada un dels grans maldecaps de la comunitat científica. Hektoria, una de les grans masses de gel Antàrtiques-és 3 vegades més gran que la superfície de Barcelona tot i que és petita per als estàndards antàrtics– té amb l’ai el cor els científics d’arreu del món, ja que ha experimentat un dels desglaços més ràpids de la història i s’ha pogut detectar que en només tres anys de seguiment per satèl·lit aquest colós de gel ha perdut prop de 25 quilòmetres de superfície, uns xifres que suposen una velocitat de desglaç que és 10 vegades més alta que la registrada en altres zones del continent antàrtic.
L’estudi, dirigit per la Universitat de Colorado Boulder, i publicat al portal científic Nature Geoscience mostra que només entre els mesos de novembre i desembre del 2022 la glacera Hektoria va retrocedir prop de 9 quilòmetres i els autors de l’estudi assenyalen que aquest retrocés tan accelerat pot suposar canvis dràstics pel que fa a la comprensió del desglaç i el comportament de les glaceres.
De fet, l’estudi alerta que la mitjana amb la qual va retrocedir va ser de 134 metres per dia, però que en els moments més crítics la glacera va arribar a perdre fins a 800 metres diaris, unes xifres que trenquen amb qualsevol fins ara registrada i que té amb l’ai el cor els científics. En les imatges de satèl·lit es pot veure aquestes fractures tan dràstiques i els despreniments massius sense aturador que va patir la glacera Hektoria.
El motiu del drama glacial divideix la comunitat cientifica
L’estudi assenyala que la hipòtesi més plausible d’aquest desastre va ser causat pel despreniment d’una gran massa de gel marí del front de la glacera, un fet que hauria causat fractures i esquerdes internes dins la glacera i això hauria causat una reacció en cadena alliberant múltiples icebergs a l’oceà i arribant a generar moviments sísmics com els que van detectar pels sensors de la zona. Per la seva banda en declaracions fetes a mitjans anglesos experts de les universitats del país britànic asseguren que la glacera ja surava parcialment abans del gran col·lapse.
El gran maldecap dels científics és saber si això es tracta d’un fet aïllat o aquest tipus de desglaç tan accelerat comença a expandir-se arreu del món, un fet que suposaria un canvi de paradigma que alteraria tots els plans de seguiment i prevenció actuals que estan elaborats en base a un ritme de desglaç més habitual, com a mínim fins ara, que no pas la glacera Hektoria. Malgrat les divergències entre els científics, sí que es posen d’acord a assenyalar que la capa de gel antàrtica es troba en una situació crítica i és molt vulnerable davant de l’avenç del canvi climàtic i l’augment global de les temperatures.
