Resolt el misteri del ‘gel desaparegut’

Científics de l'Institut Alfred Wegener utilitza nous càlculs per resoldre la incongruència entre el nivell del mar i el gruix de les glaceres en les edats de gel

La glacera Petermann, a Grenlàndia

La glacera Petermann, a Grenlàndia | NASA

Durant els períodes glacials, el nivell del mar disminueix, ja que s’emmagatzemen enormes quantitats d’aigua a les glaceres. Fins ara, però, els models informàtics no han estat capaços de conciliar l’altura del nivell del mar amb el gruix de les glaceres i presentaven incongruències. És a dir, que en els antics càlculs sobre aquesta situació els científics trobaven discrepàncies en la massa de les glaceres, unes diferències que els feien preguntar-se: on està el “gel desaparegut”?. Mitjançant nous càlculs, un equip d’investigadors sobre el clima dirigit per l’Institut Alfred Wegener ara ha sabut respondre aquesta pregunta sense descrepancies, segons ha anunciat la propia organització en un comunicat.

Amb el nou mètode que presenta l’equip de l’Institut troba l’equilibri entre la massa de glaceres i el nivell del mar, el qual situa en 116 inferior a l’actual fa 20.000 d’anys. Segons el seu enfocament, no hi ha discrepàncies quant a la massa de les glaceres, per tant ja no hi ha “gel desaparegut”.

Aquest estudi ens ajuden a preveure quin camí seguirà el procés de desglaç de les glaceres en un futur. El passat ens bridna dades valuoses sobre com el canvi climàtic antròpic afectarà el nivell del mar.

Quin era el problema? Durant les transicions de glacials a interglacials, les glaceres de Groenlàndia i d’Amèrica del Nord i Europa es van esfumant durant milers d’anys. Com més aigua s’emmagatzema a les glaceres, menys hi ha als oceans, i més baix és el nivell del mar. Sembla una relació causa i efecte senzilla, però estudiar aquests fenòmens és complicat i fins ara només havia produït models incomplets.

Estudiar quelcom tan efímer com el gel i més el gel de fa milers d’anys és una activitat costosa. Els investigadors del clima han de recopilar minuciosament proves que després poden utilitzar per formar una imatge del passat. El problema: apareixen diferents imatges, segons el tipus d’evidència recollida. No podíem dir amb absoluta seguretat com era la situació realment tants anys. Aquest “problema de gel que falta” va romandre sense resoldre durant molt temps, com podríem saber quina imatge de les diverses que apareixien era la correcta? L’equip de l’Institut Alfred Wegener ha aconseguit una resposta convincent.

Nou comentari