La costa té a Catalunya un gran efecte sobre l’economia i el que hi passa acaba afectant tot el territori. Els temporals de pluja i el canvi climàtic deixen una gran empremta sobre les platges catalanes i suposa un impacte la vida dels habitants del país i en l’ecosistema. En conversa amb Món Planeta, la investigadora Francesc Ribas, del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica la situació actual de les platges catalanes i assenyala que l’estudi més recent indica que “en el període entre el 1995 i el 2015 el 65% de les platges han entrat en recessió” i que algunes pateixen d'”erosió crònica”.
Per què hi ha un retrocés a les platges i quina és la seva importància?
Els motius de la regressió són molt diversos i Ribas explica, a més, que “és difícil quantificar la sorra perduda”. I vol fer una diferenciació: “una cosa és la platja i l’altra, la línia de costa“. Una línia de costa que assenyala que “està retrocedint”. La investigadora alerta a més que el retrocés de les platges representa un perill, ja que “les són la millor defensa davant els temporals”. “L’energia del temporal l’absorbeix la platja, però si no hi ha platja el temporal arriba amb tota la seva força”, adverteix.
La importància de les platges es nota en tot el territori català, ja que l’activitat economia que generen suposa “l’11% del PIB” i “el 50% del turisme és de sol i platja i té un efecte social”. Però no és només l’impacte econòmic el que destaca la Investigadora del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya. També hi ha l’impacte ambiental, ja que Ribas explica que a la costa hi ha “ecosistemes molt interessants, deltes, aiguamolls, com els de l’Empordà, que tenen un gran valor ecològic i la platja els protegeix”.
Quines solucions podem trobar?
Ribas explica que la solució no és generalitzable. “En l’àmbit d’enginyeria costanera seria fer intervencions dures, com els espigons, o toves, com pot ser el trasllat de sorra”, diu. Però “les estructures dures són més cares i s’han de mantenir”, i assenyala que això és “intentar fixar una cosa que és dinàmica”. Per a la investigadora, una de les possibles solucions seria “retornar espais a les platges”. “Els que els hem robat, com pot ser un passeig marítim”, indica. Més enllà de les solucions estructurals, Ribas proposa aplicar “solucions basades en la natura” i “fer que la vegetació ens ajudi a protegir platges del canvi climàtic”.
L’impacte del canvi climàtic no ho explica tot
La investigadora del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya assenyala que “no es pot atribuir el que ha passat fins ara al canvi climàtic”, o no totalment. Ribas assenyala que també hi ha “causes humanes”, com ara “els embassaments dels rius, que capturen el sediment i fan que arribin menys sediments a les costes, o també els ports esportius i altres intervencions humanes que són barreres perquè el sediment es mogui”. De fet, fins i tot actuacions pensades com a solucions pretesament per evitar la desaparició les platges poden causar l’efecte contrari. “Una estructura dura fa que a un costat s’erosioni la platja i a l’altre creixi, com passa al Maresme, i és un fet que explica, a grans trets, la regressió de les platges”, sentencia la investigadora.
Però el canvi climàtic sí que és part de la causa de la regressió de les platges. Segons Ribas, “amb el canvi climàtic es produeix una pujada del nivell del mar i això farà que les platges s’erosionin més i la línia de costa retrocedeixi”, uns detalls que es combinaran amb les inclemències climàtiques, i és que “els temporals seguiran arribant, impactaran en un nivell que està més amunt i erosionarà més per culpa d’estar actuant sobre el nivell del mar”.
