L’associació SEO/BirdLife ha elaborat un estudi en el qual alerten que hi ha una “disminució significativa” de la presència d’aus migratòries al delta de l’Ebre durant l’època hivernal. Segons els investigadors aquesta disminució d’aus és deguda a “múltiples factors de pressió”, com poden ser les alteracions hidrològiques del riu Ebre, “especialment la reducció en l’aportació de cabals i sediments”, la “intensificació agrícola”, que exerceix “pressió” sobre els arrossars i provoca “un ús excessiu d’agroquímics” i “els efectes del canvi climàtic”. Aquestes amenaces porten els investigadors a demanar que es reforcin les mesures de gestió i conservació a la zona i que hi hagi un enfocament “integral” que permeti protegir els hàbitats i les espècies. De les 67 espècies d’ocells analitzades en aquest treball, 36 han experimentat un descens poblacional.
Aiguamolls sota mínims
Aquest estudi ha analitzat tots els aiguamolls de l’estat espanyol i assegura que es troben en un estat “dolent de preservació”, ja que tots pateixen d’una “pressió global” i que afecta tant l’extensió com la qualitat de l’hàbitat que necessiten les aus aquàtiques. Aquesta alerta ve de lluny, ja que l’any 2022 un altre informe assenyalava que l’estat de conservació dels aiguamolls d’arreu de l’estat espanyol era “preocupant” i els investigadors assenyalen que aquest deteriorament en 2 anys i escaig “mostra una imatge poc engrescadora de la feina desenvolupada per a la conservació dels aiguamolls a Espanya”.
De fet, els investigadors assenyalen tres punts claus de la geografia espanyola -dos als Països Catalans- i alerten que hi ha un risc de col·lapse al delta de l’Ebre, l’albufera de València i a Doñana, uns espais en els quals s’allotgen el 38,8% de les poblacions d’aus aquàtiques hivernants; un fet que suposa que un eventual col·lapse comporti greus problemes en la fauna. Aquestes amenaces fan que des de SEO/BirdLife assenyalin que “urgeix” declarar les llacunes costaneres com “el primer hàbitat en perill de desaparició a Espanya”.
