El canvi climàtic és una realitat palpable a Catalunya i està afectant una de les joies de la corona del país com són els Pirineus. El darrer estudi impulsat pel Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) mostra una realitat preocupant, ja que als Pirineus es perden tres dies de gelada -quan la temperatura mínima se situa per sota dels 0 graus- cada dècada.
Les dades del Meteocat, preocupen, perquè no només s’estan perdent dies de gelada, sinó que els dies d’estiu -aquells en els quals la temperatura màxima supera els 25 graus- als Pirineus també estan augmentant i cada dècada hi ha 4,9 dies d’estiu més. Unes xifres que suposen que des de l’any 1950 els Pirineus han perdut 20 dies de gelades mentre que els dies d’estiu han augmentat i els Pirineus ja sumen 32 dies extres per sobre dels 25 graus. “Actualitzem i analitzem cada any uns indicadors climàtics concrets i es dibuixa una clara tendència cap a un clima pirinenc més càlid en tot el seu conjunt i, al vessant sud, més sec”, alerta Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat.
Un augment continuat en els darrers 50 anys
De fet, el Meteocat alerta que des del 1959 la temperatura ha augmentat 1,9 graus i fins a 2,7 graus a l’estiu, amb un increment constant de les nits tropicals. Des del Servei Meteorològic de Catalunya alerten que també s’ha registrat un augment de la temperatura de l’aigua dels llacs del Pirineu, la durada de les ràfegues càlides (dies consecutius amb una temperatura màxima extremament elevada) i disminueix la durada de les ratxes fredes (dies consecutius amb una temperatura mínima extremament baixa). En el cas dels llacs destaquen que la temperatura de l’aigua superficial ha augmentat gairebé mig grau durant els darrers 10 anys.
En declaracions fetes a l’ACN, Blas Valero, investigador de l’IPE-CSI que ha participat en l’anàlisi, alerta que “estem davant d’un augment de les onades de calor lacustres i una reducció del període durant el qual els llacs estan coberts de gel, amb canvis a la columna d’aigua que poden provocar episodis d’anòxia, una situació que altera greument els ecosistemes”.
