Que els corbs són uns ocells extremadament intel·ligents no és cap novetat. El que sí que ho és, però, és descobrir que poden fer servir la lògica estadística a l’hora de prendre decisions. És el que ha descobert un equip d’investigadors de la Universitat de Tubíngia (Alemanya) en un estudi els resultats del qual han estat publicats a ‘Current Biology’. Segons han comprovat, aquests ocells són capaços d’associar imatges a la probabilitat de rebre una recompensa i que, en algunes situacions, ho fan servir per raonar.
Uns ocells molt intel·ligents
Els còrvids tenen un cervell gran en relació a la seva mida i tenen un lòbul frontal particularment prominent, cosa que en els humans s’associa al raonament analític i estadístic. És per això, segurament, que poden fer servir ‘eines‘ per aconseguir aliments, per exemple, i que s’ha arribat a afirmar que tenen una intel·ligència comparable a la d’un infant de 7 anys. De fet, també poden fer sumes i restes, per exemple, una cosa molt poc corrent fora dels humans.
Una prova de raonament estadístic
Per continuar estudiant les seves capacitats, en aquest estudi es van entrenar dos corbs perquè donessin cops de bec a diverses imatges en una pantalla tàctil per obtenir menjar. A partir d’aquí, van introduir la idea de probabilitat: el cop de bec no sempre equivalia a aconseguir menjar, però el percentatge de vegades que passava era diferent. Així van veure com els corbs establien relacions entre cada imatge i la probabilitat d’aconseguir la recompensa, en un estudi que va durar 10 dies.
Aquest procés es considera un gran senyal d’intel·ligència, ja que els corbs havien d’aprendre quantitats abstractes i associar-les a símbols abstractes i aplicar aquesta informació combinada per obtenir el màxim benefici. És a dir, fer servir la inferència estadística per, amb la informació limitada de què es disposa, treure conclusions i prendre decisions.
A més, però, els investigadors encara van fer més. Després d’un mes sense fer proves, van tornar a posar els corbs en la mateixa situació i van comprovar com recordaven les probabilitats i continuaven reaccionant-hi igual. Això podria explicar, si més no en part, per què els còrvids proliferen en zones urbanes, aprofitant les estructures artificials i prenent decisions per adaptar-se a la vida a les ciutats.
