L’última edició de l’observatori de boscos del Departament d’Agricultura deixa una xifra impactant: més d’un 10% dels arbres de Catalunya tenen un índex de defoliació –la pèrdua prematura de fulles– superior al 40%, el llindar a partir del qual es considera que un espai forestal comença a estar debilitat. Aquesta situació es pot atribuir a la sequera de l’any passat, que encara cueja als boscos catalans, i a fenòmens climatològics extrems, però també a l’abandonament forestal. “Molts d’aquests arbres es poden recuperar, però el més important és fer una bona gestió perquè puguin recuperar-se de plagues autòctones i exòtiques”, demana el cap de la secció de sanitat forestal d’Agricultura, Jorge Heras, en unes declaracions recollides per l’ACN.
El mateix Heras reconeix que els boscos catalans “estan acostumats a una gestió forestal que s’ha anat abandonant”, cosa que reduït la vitalitat dels arbres. “Com més vital és un bosc, més resilients torna i més fàcil sobreviu als canvis a les adversitats”, remarca Heras. La gestió absent d’aquests espais se suma als efectes d’una climatologia cada vegada més virulenta. La sequera encara es nota a les zones boscoses, malgrat les pluges d’aquest darrer any, que han omplert els envasaments. També s’han registrat un augment dels danys que generen les ventades i les onades de calor.
Aquests últims efectes afavoreixen l’aparició de plagues exòtiques que cal detectar de forma precoç perquè no s’estenguin. Els tècnics, a partir de l’estudi de les fulles, actuen amb diligència si noten cap mena de presència, com ara l’eruga del boix, que s’està expandint pel Pirineu. Aquesta papallona no és un animal tòxic, malgrat que genera un gran impacte en els boscos. Heras remarca que l’eruga del boix ja es considera una espècie invasora a Catalunya.
Prevenció dels incendis
L’abandonament forestal també suposa un perill de cara a la prevenció d’incendis, tal com adverteixen els bombers i els agents forestals. Catalunya ha hagut de fer front aquest any a incendis de sisena generació, que superen la capacitat d’extinció dels agents, i l’única opció viable per frenar el seu impacte en un futur implica apostar per un canvi cultural que millori el tractament forestal. En aquest sentit, la inversió en terrenys agrícoles és important. El terreny forestal ha guanyat espai amb els anys i ja representa dos terços del país. En aquest sentit, els especialistes demanen invertir en el món rural, especialment en l’agricultura, per crear apagafocs naturals que ajudin a sufocar futurs incendis.
