Un nou model informàtic desenvolupat per científics de la Facultat de Geociències i Medi Ambient de la Universitat de Lausana (UNIL), en col·laboració amb la Universitat de Grenoble, ETHZ i la Universitat de Zúric, prediu que el volum de gel als Alps disminuiria un 34% el 2050. Els científics alerten que aquesta tendència no es revertiria ni tan sols si l’escalfament global s’aturés ara, immediatament. De fet, el model informàtic alerta que si la tendència dels darrers 20 anys manté el ritme actual es perdria la meitat del volum de gel i amb l’amenaça que aquesta destrucció augmenti fins a un 65% si les dades són les dels darrers 10 anys.
Un estudi més pessimista
Els estudis clàssics projectaven estimacions de desgel cap al 2100, però el nou estudi, publicat a Geophysical Research Letters, considera que aquest termini es redueix fins a la meitat. Les estimacions alerten que la desaparició d’aquesta quantitat de quilòmetres de gel als Alps pot comportar greus conseqüències per a la població, les infraestructures i les reserves d’aigua. Samuel Cook, investigador de la UNIL i primer autor de l’estudi explica que “les dades utilitzades per construir els escenaris s’aturen el 2022, any a què va seguir un estiu excepcionalment calorós. Per tant, és probable que la situació sigui fins i tot pitjor que la que presentem”.
Les simulacions fetes es van realitzar amb algorismes d’intel·ligència artificial. Els mètodes d’aprenentatge profund van servir per entrenar el model dels investigadors perquè aquest comprengués conceptes físics. A més, es va alimentar de dades climàtiques i glaciològiques reals. El professor Guillaume Jouvet, coautor de l’estudi, va assenyalar com resultava d’innovador aquest mètode: “L’aprenentatge automàtic està revolucionant la integració de dades complexes en els nostres models. Aquest pas essencial, abans notòriament complicat i costós des del punt de vista computacional, ara s’està tornant més precís i eficient”.
