A primera vista pot semblar una gran estrella, però res més lluny de la realitat. L’objecte còsmic batejat amb el nom de MoM-BH*-1 és el nadó de forat negre més antic de la història. La llum que ara arriba a casa nostra es va emetre fa 13.000 milions d’anys, només 660 milions d’anys després del big-bang. Aquest descobriment s’ha donat a conèixer aquesta setmana en un article publicat per investigadors de l’Institute of Science and Technology Austria a la prestigiosa revista Nature i recollit per 3CatInfo.
Els experts han pogut concloure que el MoM-BH*-1 no és una estrella perquè allibera 100.000 milions de vegades més energia que la de qualsevol astre conegut. La seva producció d’energia està més a prop de la que s’observa als forats negres, de manera que els investigadors han conclòs que es tracta d’un de jove, que està en ple procés de creixement i envoltat per una gran quantitat de gas. Les simulacions fetes pels descobridors indiquen que, en comptes d’alimentar-se de fusions nuclears com les estrelles, la llum i la irradiació que desprèn prové d’aquest embolcall dens de gas.
Un pas de gegant per conèixer les guies que marquen la creació d’estrelles
La troballa d’aquest objecte còsmic hauria de permetre als investigadors estudiar més a fons els quàsars, oficialment descrit com un objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, però també els nuclis extremadament brillants de certes galàxies, ja que estan alimentats per un forat negre supermassiu. Conèixer més sobre aquests elements pot ser clau per entendre què fa que es puguin formar estrelles o que deixin de fer-ho, una variable que explica el destí de les galàxies i la formació o no de planetes.
