Un nou estudi liderat pel Grup d’Immunologia Tumoral i Immunoteràpia del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat que una mostra de sang podria canviar per complet la lluita contra el càncer. La investigació obre la porta a utilitzar la biòpsia líquida en sang per identificar proteïnes específiques produïdes per les cèl·lules tumorals; les quals es coneixen com a neoantígens, i a través d’aquesta biòpsia poder desenvolupar immunoteràpies personalitzades. “L’estudi descriu com s’han identificat neoantígens tumorals i cèl·lules del sistema immunitari capaces de reconèixer-los i atacar-los en mostres de sang, mitjançant l’anàlisi tant de l’ADN tumoral circulant com de les cèl·lules immunitàries”, assenyalen en un comunicat els investigadors.
Això suposa que s’obri una nova via per combatre la malaltia. Alena Gros, autora sènior de l’estudi, assenyala que “en pacients amb malaltia avançada i metàstasis en diferents òrgans, la biòpsia convencional d’un tumor pot no detectar els neoantígens presents en altres lesions. Mitjançant la biòpsia líquida, podem identificar neoantígens presents en diferents lesions tumorals, així com cèl·lules T capaces de reconèixer-los. D’aquesta manera obtenim una visió més àmplia de la malaltia i podríem desenvolupar teràpies amb cèl·lules T dirigides a múltiples lesions tumorals, cosa que dificultaria que el càncer escapés al tractament” i destaca que la investigació “suggereix que la identificació de neoantígens a partir de la sang té el potencial de substituir o complementar el mètode tradicional basat en el teixit en molts pacients i tipus de càncer”.
Els neoantígens, un motiu de pes
La Dra. Andrea Garcia-Garijo, investigadora postdoctoral del Grup d’Immunologia Tumoral i Immunoteràpia del VHIO i primera autora de l’estudi, assenyala que “els neoantígens són proteïnes produïdes per les cèl·lules tumorals, fàcilment reconeixibles per les cèl·lules del sistema immunitari, fet que desencadena una resposta immunitària contra les cèl·lules canceroses que expressen aquests neoantígens”, un fet que suposa que el cos els identifica com un ‘casus belli’ i activa les defenses del mateix sistema. “Com que no són presents a les cèl·lules sanes, dirigir-s’hi pot constituir una estratègia eficaç i segura d’immunoteràpia contra el càncer”, afegeix Garcia-Garijo qui assegura que “identificar els neoantígens tumorals ens ajuda a comprendre per què algunes immunoteràpies funcionen i a desenvolupar tractaments personalitzats, com ara vacunes contra el càncer i teràpies basades en cèl·lules T, que ja han mostrat resultats prometedors en determinats contextos clínics”.
