Un estudi impulsat pel Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars Carles III (CNIC) ha pogut comprovar que el cor, el múscul més important del cos, no és un element totalment homogeni sinó que els seus ventricles responen de manera diferent davant de les parades cardíaques. Els investigadors assenyalen que el ventricle dret és més resistent que l’esquerre en una parada cardíaca, un fet que suposa que s’afegeix coneixement al comportament i comprensió de la fibril·lació ventricular. L’estudi, publicat al portal científic Cardiovascular Research, mostra com el cor és un element encara més complex i com els senyals elèctrics del cor contenen informació rellevant sobre el seu funcionament.
El treball, liderat per David Filgueiras Rama, cap del grup de Desenvolupament Avançat en Mecanismes i Teràpies d’Arrítmies del CNIC, revela també que el ventricle dret presenta una resistència més gran a la falta de perfusió sanguínia i oxigen durant la parada cardíaca en comparació amb el ventricle esquerre. Una diferència que, segons Filgueiras Rama, “genera gradients en l’activació elèctrica del cor que reflecteixen l’evolució del mal subjacent. A més, l’ús del senyal elèctric de superfície en el context d’una parada cardíaca per fibril·lació ventricular permet predir les probabilitats de recuperació neurològica després de l’ingrés hospitalari”.
De fet, els investigadors destaquen que aquesta diferència de comportament davant d’una aturada cardíaca s’observa sobretot entre l’epicardi i l’endocardi, tot i que les diferències entre l’epicardi del ventricle dret i l’esquerre es mantenen. Segons assenyalen els autors de l’estudi “la resistència més gran del ventricle dret es tradueix en el manteniment de la seva activitat elèctrica durant més temps, la qual cosa es deu a una millor preservació metabòlica i major tolerància a la isquèmia”. “Els resultats clínicament donen suport al valor pronòstic de l’electrocardiograma de superfície en el context d’una parada cardíaca per fibril·lació ventricular. Això permet reconèixer a aquells pacients amb probabilitat més elevada de recuperació sense seqüeles neurològiques greus”, afegeix Filgueiras Rama.
Un descobriment que pot millorar les futures lluites contra les afectacions del cor
Les troballes de l’estudi no són només informacions molt valuoses per a la comunitat científica per als actuals tractaments, sinó que poden servir per millorar les futures lluites contra les afeccions del cor. Segons assenyala Jorge García Quintanilla, investigador sènior del grup del CNIC i a més investigador del CIBERCV, les troballes fetes durant l’estudi “aporten pistes clau per al desenvolupament de teràpies dirigides a protegir el ventricle esquerre i millorar la seva resistència a la isquèmia durant la parada cardíaca”.
De fet, aquest enfocament cap a futurs tractaments i aplicacions mèdiques és el que defensa Andrés Redondo Rodríguez, primer signant del treball i també membre del grup del CNIC i investigador del CIBERCV, qui apel·la que les troballes fetes tinguin un enfocament multidisciplinari per poder tractar diversos problemes arrítmics complexos com la fibril·lació ventricular, un fet que acabaria desembocant en la creació de noves teràpies en un camp que fins ara s’havia vist molt més limitat.
