Un equip internacional d’investigadors, encapçalat pel paleontòleg Anthony Romilio (membre del Laboratori de Dinosaures de la Universitat de Queensland) ha trobat les petjades d’un velociraptor que mesuraria prop de cinc metres de llarg, una alçada que trenca absolutament amb el rang de grandària conegut de l’espècie. Les petjades les van poder trobar a la província de Fuijan, al sud-est de la Xina. De fet, Romilio s’exclama en parlar de la grandària d’aquest animal, ja que “aquesta criatura mesurava al voltant de 5 metres de llarg amb potes d’1,8 metres de llarg. Imagina’t una cosa així venint cap a tu a tota velocitat!”.
Anthony Romilio assenyala que “quan la gent pensa en dinosaures raptors, el més probable és que pensin en els de les pel·lícules”, referint-se a Jurassic Park “caçadors agressius, musculosos i de grandària humana”. Un fet que contrasta amb el que han trobat els investigadors, ja que com explica Romilio “aquestes petjades van ser deixades per un grup molt més prim i més intel·ligent de la família Velociraptor conegut com a Troodòntids, que va sorgir a la fi del període Juràssic fa uns 95 milions d’anys”.
Un descobriment que canvia coses
No són noves aquestes petjades, ja que es van descobrir l’any 2020 per l’equip de recerca que dirigia Lida Xing, professora associada de la Universitat de Geociències de la Xina les petjades de dinosaures que es reportaven a la província de Fujian i s’hi van descobrir diverses petjades corresponents a varietats de dinosaures, motiu pels quals es Xing es va proposar investigar aquestes troballes.
Romilio explica que les petjades que es van trobar a aquestes zones d’Àsia es van comparar amb altre de tot el continent, Amèrica del Nord, del Sud i Europa. El paleontòleg celebra aquest descobriment i explica que “descobrim que aquest tipus de pista té una forma diferent, la qual cosa la fa bastant única. El concepte de grans troodòntids ha sorgit recentment en la comunitat paleontològica”.
És per això que l’investigador assenyala una nova tendència: “Els ossos descoberts a Alaska insinuen una tendència cap al gigantisme prop de l’antic cercle polar àrtic, una àrea amb potencialment menys competència entre espècies a causa dels prolongats períodes de foscor hivernal”.
