La primera prova que s’ha fet en humans de l’edició de bases, una tècnica molt precisa d’edició genètica, ha donat resultats prometedors a l’hora de controlar els nivells de colesterol dels voluntaris. Segons explica un article a la revista ‘Nature’, però, aquests assaigs, també han fet sorgir alguns dubtes sobre com de segur és fer servir aquesta tècnica.
El procediment emprat en aquestes ha estat injectar als voluntaris un tractament anomenat VERVE-101, que desactiva de manera permanent el gen PCSK9 del fetge. Un gent que controla els nivells de lipoproteïna de baixa densitat, coneguda popularment com el colesterol ‘dolent’ i que té un paper molt important en l’aparició de problemes cardiovasculars.
Una tecnologia molt prometedora
L’edició de bases fa servir la tecnologia CRISPR-Cas9 per fer canvis molt precisos en un gen, canviant químicament bases de nucleòtids sense trencar la cadena d’ADN com fan les anomenades ‘tisores moleculars’. Aquesta tècnica, desenvolupada a la Universitat de Harvard (Estats Units) l’any 2018, fins ara no havia estat provada en humans.
Segons Verve Therapeutics, l’empresa biotecnològica que ha desenvolupat el tractament, una sola injecció de VERVE-101 ha aconseguit reduir els nivells de colesterol ‘dolent’ a la sang en fins a un 55% en els participants a l’assaigs, que tenen un problema que els fa tenir tendència a tenir-lo sempre elevat.
Els resultats són positius
Els resultats corresponen als assaigs fets al Regne Unit i Nova Zelanda i, l’any vinent, se’n farà un altre als Estats Units. De moment, però, s’ha vist com en els 10 voluntaris la reducció dels nivells de colesterol ‘dolent’ va persistir durant com a mínim 6 mesos en els participants que van rebre la dosi més alta de VERVE-101. Unes dades en línia amb el que s’havia observat en els assaigs en micos, en què la reducció va durar dos anys i mig després d’una sola dosi del tractament.
Els resultats obtinguts són un gran avenç, ja que demostren que l’ús de la tecnologia CRISPR en l’edició de bases en humans té efectes visibles i que poden ajudar a obrir un nou camí, com a mínim i per començar, per a tractar malalties cardiovasculars en una sola intervenció, en comptes de fer que les persones que les pateixen hagin de medicar-se durant tota la vida per mirar de controlar-les.
Dos atacs de cor i una mort entre els participants
No tot són bones notícies, però. Durant els assaigs es van produir dos esdeveniments greus, inclosa una mort, que han generat dubtes seriosos sobre la seguretat d’aquesta tècnica. Les accions de Verve Therapeutics, de fet, van caure gairebé un 40% després d’anunciar els resultats de les proves, malgrat els efectes positius que van aconseguir en la majoria de voluntaris.
El tractament va tenir efectes secundaris en molts dels participants. En la majoria de casos eren semblants als de la grip, amb febre, mal de cap i dolor corporal, a més d’un augment temporal dels enzims del fetge. En dos casos, però, hi va haver problemes cardiovasculars greus. Un dels voluntaris va patir un atac de cor l’endemà del tractament i un altre al cap de cinc setmanes, aquest darrer fatal.
Per bé que un grup d’avaluadors independents va considerar que aquests accidents no estaven relacionats amb el tractament, ja que els participants patien una malaltia que els feia més propensos a accidents cardiovasculars, el fet és que això ha tacat seriosament els resultats, com s’ha pogut veure en la caiguda del valor de les accions de Verve. De moment, però, els assaigs continuaran. Després de la prova als Estats Units, s’espera poder seleccionar la millor dosi per, el 2025, començar la fase 2 dels assaigs.
