Un equip d’investigadors liderats per l’empresa nord-americana eGenesis ha anunciat que han aconseguit que un mico sobrevisqui durant dos anys després d’un trasplantament de ronyó en què se li va col·locar un ronyó de porc que havia estat modificat genèticament per evitar el rebuig. Aquest avenç, que han presentat en un article a la revista ‘Nature’, pot ser una passa important en aquest camp de la medicina i, fins i tot, obrir la porta a que es facin proves semblants en humans ben aviat.
Un gran problema global
Centenars de milers de persones arreu del món són a llistes d’espera de trasplantaments de ronyó perquè un o tots dos d’aquests òrgans els han fallat. De fet, entre un 8% i un 16% de la població mundial té problemes de ronyons, i són responsables de la mort de més de 250.000 persones anuals, moltes de les quals estaven esperant, precisament, que hi hagués un donant viable per a ells.
La diàlisi, que pot eliminar residus de la sang, és una opció temporal, ja que no arriba mai a substituir la feina d’un ronyó sa i aproximadament la meitat de les persones que s’hi sotmeten moren abans de cinc anys si no se’ls ha trasplantat un organ nou. Davant la manca de prou ronyons humans, doncs, la investigació s’ha fixat en els porcs, com ha passat amb altres òrgans, i ara veiem els resultats de l’experiment més gran que s’ha fet mai en aquest camp.
Els òrgans de porc, una opció que podria ser viable
Els òrgans de porc són relativament semblants als humans i, per la velocitat de reproducció d’aquests animals, podrien ser-ne una font viable. En aquest assaig, els porcs van ser modificats genèticament perquè els seus ronyons poguessin ser trasplantats reduint al màxim el risc de rebuig.
Si en trasplantaments entre humans els receptors han de prendre immunosupressors tota la vida, fins ara els trasplantaments de porc a primat en requerien moltíssims més, prous com per no fer viable reproduir-ho en humans. Aquest estudi, però, mostra que les modificacions genètiques han estat prou efectives com per reduir la necessitat d’aquests fàrmacs a un nivell que, en humans, es consideraria tolerable. I a més, és clar, han aconseguit el que es considera supervivència a llarg termini.
Els investigadors van trasplantar ronyons a més de 20 micos, alguns provinents de porcs modificats genèticament i altres que no. Cap dels que va rebre ronyons sense modificat va sobreviure més de 50 dies, mentre que els altres van viure molt més. En concret, cinc van viure més d’un any i un altre va viure’n més de dos, i mentrestant el ronyó trasplantat va fer la mateixa feina que haurien fet els seus ronyons originals.
Un camp que avança ràpidament
Els autors d’aquest avenç ara volen aconseguir l’autorització per començar els assaig clínics en humans. Així, se sumarien a operacions pioneres com la que, el 2022, va dur a trasplantar el cor d’un porc modificat genèticament a un home que es trobava en fase terminal per una malaltia cardíaca. Per bé que va morir al cap de dos mesos, la recerca posterior va confirmar que havia estat a causa d’un virus que ja era present al cor en el moment de trasplantar-lo, i no pas per rebuig.
